Rafael Sánchez Ferlosio es dóna a conèixer dins el món literari amb la seva novel·la Industrias y amdanzas de Alfanhuí, un relat poètico-fantàstic que mostra la seva extraordinària força imaginativa. Rellegint aquesta obra de ficció, però tan plena de suggeriments i símbols, he tornat a trobar aquell capítol dedicat a un «hort del sol» i la cosa no tendria massa més importància si no fos perquè en aquesta Ciutat de Mallorca tenim el carrer de S'Hort del Sol, que pren la seva denominació dels jardins que hi ha al fons d'aquest carreró que no passa, vora el forn de les Caputxines.
Aquests horts o jardins formaven part del casal dels Pueyo, millor dit, de Can Poio i la seva evocació no pot ser més poètica. Però veiem que Sánchez Ferlosio veu el seu Hort del Sol per comprovar, amb sorpresa, que no devia ser molt diferent del que s'hagués pogut descriure en aquest racó urbà nostre:
«L'hort del sol tenia un ametler, prop de la tanca, que deixava guaitar part del seu brancam al carrer. En temps d'estiu s'hi posava una cigala, ajaguda sobre l'escorça, i canta que canta, durant tota la sesta, no deixava tancar ull. L'aire semblava esclafar aquell cant i ningú podia ja moure's fins que la cigala no callava, de tant com pesaven totes les coses. Era la cigala de la xafogor de plom, quan s'enverinen les síndries. També hi havia dins l'Hort del Sol una roda de molí, mig tombada i enfonsada en el terra. Entorn d'aquesta pedra hi creixia més forta l'herba, el mateix que pel seu forat central. S'escalentia molt sota els raigs del sol i per això agradava molt als dragons. En aquella pedra, el mestre hi esmolava els ganivets i les eines, perquè era molt llisa.
Hi havia també una barana vella, recolzada contra el muret del parral i que tenia molts nius de vespa aferrats als ferros. Ja vora la façana hi podien veure una filera de tests amb geranis i clavellers, que el mestre tenia cura de regar. La paret tenia un emblanquinat groguenc sobre el qual hi havien introduït molts claus-ganxos mig rovellats. D'alguns d'aquests hi penjava un drap brut o una claveta sense ús, o una gàbia de vimet per a reclam, que estava buida. Un finestral era quadrat i, en lloc de vidre, tenia una tela metàl·lica i una teuladeta que no deixava entrar la pluja, pintat amb el mateix color verdós pàl·lid de la tanca i de les persianes, aquestes amb els seus taulons arquejats pel temps. Però la cosa més important de l'Hort del Sol era el pou. Tenia aquest un coll de pedra verdenca i un arc de ferro forjat que subjectava la corriola. La corriola era de fusta i xisclava com un ocellot. El poal era també de fusta, subjecte amb cércols de ferro, com les botes de vi, i pesava molt. El pou era molt profund i tenia l'aigua molt clara...».
Mestrívola la descripció de Sánchez Ferlosio. Senzillesa suggerent de gran altura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.