Egipte vol el retorn de Nefertiti

Ara el bust de la reina és l'estrella del Museu Egipci de Berlín

TW
0

El Govern del Caire pretén que Alemanya li torni el bust de Nefertiti, la seva reina més guapa, que és l'estrella del Museu Egipci de Berlín. I si no li torna, vol que almenys se li deixi en préstec.

Aquesta és la idea original de Zahi Hawas, el director del Consell Suprem d'Antiguitats, que ha suggerit que el museu, si no vol tornar-la, almenys «deixi» a Egipte el cobejat bust amb un compromís firmat de devolució al cap d'un període concret.

L'ocasió per fer efectiu aquest acord seria les festivitats pel centenari de la fundació de l'Institut Alemany d'Arqueologia, el pròxim novembre.

Fins ara, oficialment, el Museu Egipci de Berlín ha donat el silenci per resposta.

«Nosaltres no volem que (les nacions europees) ens tornin tot el que posseeixen d'Egipte, només les peces úniques», va dir Hawas, que prepara una «conferència arqueològica internacional de països espoliats» per a l'any vinent al Caire.

Si per res ha passat Nefertiti a la història és pel bust que se'n conserva a Berlín. És una de les icones de l'art egipci antic i la seva estatueta en miniatura és un dels souvenirs més venuts als basars de tot el país.

Està considerada com la reina més bella de la història d'Egipte i diuen que fins i tot Adolf Hitler se'n va enamorar i la tenia al seu despatx.

No hi ha en tot Egipte una estàtua similar de Nefertiti. Tan sols un bust inacabat en pedra, una espècie d'esbós també molt bonic però sense els colors i la corona que adornen el bust de Berlín, s'exhibeix al Museu del Caire, que passa gairebé desapercebut entre desenes de sarcòfags i mòmies.

Nefertiti va ser l'esposa d'Akenaton, el «rei heretge», que va traslladar la capital a Tel l'Amarna, va instaurar el culte al Sol (Aton) i va amenaçar el poder dels sacerdots. S'ignora com i on va morir Akenaton i tampoc no se sap si Nefertiti va arribar a regnar després de la seva mort.

La bella reina no va fer res de destacable en la seva vida. La seva fama la deu únicament al bust de Berlín.

Corria l'any 1932 quan l'arqueòleg alemany Ludwig Borchardt va trobar a la molt destruïda Tel el Amarna el bust en qüestió i el va presentar, com era preceptiu, al Servei d'Antiguitats, al costat d'altres peces trobades a la zona.

Inexplicablement, el Servei va considerar el bust de Nefertiti com a prescindible i va permetre que l'arqueòleg se l'emportàs a Alemanya, segons un costum que consistia a lliurar les troballes «menors» als mateixos excavadors.

Ara Egipte argumenta que Borchardt, molt conscient del que tenia entre les mans, va cobrir expressament el bust amb fang per camuflar-ne la importància, per la qual cosa aquest estratagem pot considerar-se il·legítim, encara que sigui «legal» perquè existeix un document que en permet l'expatriació.