Un cardenal novel·lista (1818)

Després fou ordenat sacerdot i destacà com a predicador. De retorn a les Illes Britàniques, pronuncià nombroses conferències i escriví diverses obres de temàtica teològica i apologètica. Amuntegà tants mèrits, fos en l'escriptura, fos en l'oratòria, que Pius VII el nomenà cardenal. Tanmateix, una de les il·lusions de Wiseman era crear una novel·la emblemàtica, dirigida al gran públic. Eren aquells, els temps del Romanticisme i estava de moda la novel·la històrica. I Wiseman, que coneixia pam a pam la Ciutat Eterna, la seva arqueologia, els autors clàssics, el passat de la civilitz ació romana, començà a redactar Fabiola, un relat que ens endinsa en aquell món pretèrit dels emperadors, el martiri dels primers cristians, els palaus i les catacumbes... Podem dir, en resum, que Wiseman és el pare de la narrativa inspirada en l'antiga Roma i sap, millor que ningú, recrear l'ambient de l'època...

«Encara que només sia amb la imaginació, has de tenir present, amic lector, que ens trobam a la ciutat de Roma, un capvespre tardoral de l'any 302. Mentre la gent, que ha sortit de casa per a passetjar, acudeix, hora foscant, als jardins de César o de Salusti, nosaltres ens dirigirem cap a l'indret de la ciutat conegut per Camp de Mart. Entre els nombrosos edificis públics que s'hi aixequen majestuosos, hi ha també algunes cases particulars molt aristocràtiques. El frontis o cornissa triangular, sostinguda per dues mitges columnes, forma el marc d'un habitatge que, des de la part exterior, ens pot semblar senzill. Entrem-hi! Un cop travessat el vestíbul o entrada, en el qual paviment llegim, escrita en tècnica de mosaic, la salutació, Salve, arribam a l'atri o primer pati, tot ell envoltat de columnes. En el centre de l'enllosat hi ha un gentil brollador cenyit per masses florals que l'aigua rega; tot el mobiliari sembla incrustat d'ivori i argent; hi ha, a més d'això, distribuïts per la peça, superbs canalobres i bellíssimes estàtues, i en el centre, sobre un buit, una mena de claraboia que proveïda d'una vela atura els raigs solars durant el dia i deixa passar la llum suau de l'ocàs en aquests moments. Asseguda vora una taula, sobre la qual té unes arquetes ornades amb perles i pedreria, broda filigranes una distingida dama de mitjana edat que no pot amagar en la seva fesomia vestigis de passats sofriments i, alhora, la placidesa de consoladores esperances».

La descripció que Wiseman fa de com era la vida entre els romans és, segurament, la millor escenografia evocadora sobre tal temàtica que el lector pugui gaudir. La novel·la Fabiola ha estat portada a diverses versions cinematogràfiques.