La reforma de Can Oleo permetrà a la UIB disposar d'una seu al centre històric de Palma. | TERESA AYUGA.

TW
0

X.RIUTORT.Palma.
La rehabilitació del casal de Can Oleo comença a ser una realitat, després que ahir s'inicià oficialment la seva reforma per convertir-se en seu de la Universitat de les Illes Balears a partir de febrer de l'any 2007. En aquest mes, les obres han d'estar acabades.

Situat al carrer de l'Almudaina, aquest edifici del segle XV, realitzat en estil gòtic, permetrà a la UIB disposar d'un espai al centre històric amb un superfície total de 2.082'40 metres quadrats.

Les obres s'han adjudicat per 2.286.782'39 euros, finançats íntegrament dins els pressuposts del Consorci per al Foment d'infraestructures universitàries (Cofiu) per la Conselleria d'Educació.

El projecte bàsic de reforma i d'execució de l'edifici ha estat realitzat per l'arquitecte Pere Nicolau amb la col·laboració de la seva filla Mariona.

El rector de la UIB, Avel·lí Blasco, manifestà la seva satisfacció per haver començat ja les obres d'«aquest edifici ple de magnificència». «Les obres començaren el passat mes de març per retirar els fems i les runes», explicà Blasco. «És una obra llargament esperada, que donarà presència i representació a la UIB al centre històric de Palma».

El conseller de Cultura i Educació, Francesc Fiol, manifestà que la UIB «tenia dret de gaudir d'una seu al centre» i que «era una pena que aquest edifici estigués en aquest estat de runa».

Segons explicà l'arquitecte Pere Nicolau, «el pati de Can Oleo serà un escenari perfecte per mostrar als ciutadans. Destaquen l'escala gòtica i la finestra renaixentista. Estarà destinat a l'ús públic, és podrà visitar per tothom». El projecte arquitectònic «ha volgut llevar els elements accessoris, per donar importància a allò veritablement important».

Segons Mariona Nicolau, en lloc d'una paret de vidre al costat de l'escala gòtica s'ha optat per una «solució també contemporània, una paret opaca sense finestres». Pere Nicolau subratllarà que es tracta «d'un l'espectacle arquitectònic».

Entre els elements afegits destaca una passarel·la metàl·lica per a minusvàlids, així com ascensors, per eliminar les barreres arquitectòniques.

L'edifici fou construït el segle XV i ha estat sempre de propietat privada. El casal, que roman tancat sense cap intervenció des de l'any 1975, havia estat destinat a l'habitatge. Respon a la tipologia de casa senyorial amb vestíbul d'entrada, pati a cel obert amb escala lateral i un petit jardí posterior, separat del pati per un corredor d'arcades. Es troba construït amb una altura de quatre pisos: planta baixa, entresòl, planta noble i porxo.