Twain i la goleta Hornet (1866)

La mar és aventura. Es fa més amable durant els mesos d'estiu però se n'ha duit moltes vides al llarg de l'hivern. En aquesta data, l'escriptor Mark Twain, Samuel Langhorne Clemens (Florida, Missouri, 1835-Redding, Connecticut, 1910), transcrivia una pàgina del diari del capità de la goleta Hornet, que després de passar tot un infern de tempestes i manca total de queviures, arribava a les illes Sandwich: «Els supervivents s'havien convertit en simples esquelets recoberts de pell; les robes queien enravenades al seu entorn, i no s'hi ajustaven millor que el que una bandera s'ajusta al seu pal en moments de calma...»

Quanta gent nostra, mallorquina, dels que feien en una nau de vela la «carrera d'Amèrica», no passà per la mateixa tragèdia? El nostre martirologi marítim, com diu Mossèn Antoni Pons, és immens.

«La passada nit em va molestar molt la tossina, i degut a això no vaig poder dormir. Però així i tot, em veig prou bé i no m'hauria de queixar. Ahir el tercer oficial arranjà la politja, i aquesta tarda, després d'algunes dificultats, hem pogut baixar la vela, i Harry ha pogut pujar al cim del pal major, aconseguint, després de durs esforços, subjectar el cordam, de manera que ara funciona bé, amb facilitat. Això de pujar dalt del pal major no és tasca senzilla en cap moment, puix que amb l'onatge que tenim, i en el nostre estat actual, resulta esgotador. El que només poguérem donar per tota recompensa a Harry fou una doble ració d'aigua. Avui hem navegat molt i bé. Tanmateix, mantenir el rumb fa que la llanxa carregui aigua i que nosaltres acabem com una sopa, però no es pot evitar. En aquests moments, escriure és una feina molt precària. El menjar que avui tenim per als quinze consisteix en mitja llauna de sopa i brou. L'altra meitat la reservam per a demà... Regna entre els homes un millor estat d'ànim».

En poques hores, la situació empitjora.
«Latitud, 17º53'. Podria dir que avui hem acabat totes els nostres queviures. Ens resta, únicament, l'extrem inferior de l'os d'un pernil, amb quelcom de l'escorça exterior. Així i tot, pel que fa a l'aigua, crec que amb la ració actual en tenim per a deu dies. Això, amb l'aliment que podem treure del cuiro de les pales de les botes i altres matèries mastegables, creim que podrem resisti r fins a la nostra arribada a les illes Sandwich o esser recollits, potser, per algun dels vaixells que van cap allà. En això darrer he posat quasi tota la meva confiança perquè no puc fer càlculs sobre qualsevol altra alternativa, dins les probabilitats humanes. I tanmateix, fins ara hem estat protegits per la Providència i esper que aquesta ens salvarà a tots en el moment que millor li sembli i de la manera que ell es digni fer-ho. Els homes es troben a cada moment més febles, però es mentenen encara callats i disciplinats».