Històric i reivindicatiu. Aquests són els qualificatius que sense cap classe de dubte es mereix el concert que la Filharmònica Porrerenca i Lluís Llach oferiren al parc de n'Hereveta de Porreres. Fou dissabte, de negra nit, i serví per commemorar el 150è aniversari de la Filharmònica.
Devers les deu, els més de 1.700 espectadors estaven en silenci, i la imponent veu de l'actor català Jordi Dauder s'hi feia sentir per explicar la història d'aquell grapat d'al·lots i joves que es reuniren l'any 1856 i decidiren fundar el que havia de ser l'actual Filharmònica Porrerenca.
Després, els més de quaranta músics, al compàs que els marcava el seu director Joan Martorell, oferiren una primera part en la qual tot eren arranjaments de qualcunes de les cançons de Llach: Bambolines, La gallineta, La casa que vul, Un núvol blanc o L'estaca, entre d'altres.
Llavors fou Dauder qui tornà a agafar la paraula per «recuperar la memòria històrica». Així, acompanyat per Joan Martorell com a pianista, llegí alguns dels poemes més punyents i reivindicatius de Brossa, Martí i Pol o Vicent Andrés Estellés. Va fer referència a Salvador Puig Antich, a Climent Garau, batle republicà de Porreres, i a tots aquells porrerencs afusellats amb ell al cementeri manacorí de Son Coletes. I casualment dissabte feia 30 anys i tres mesos dels fets succeïts a Vitòria, on les forces de l'Estat espanyol assassinaren cinc joves i feriren més de 150 homes, dones i infants que s'havien reunit a l'església de Sant Francesc. Dauder explicà que l'únic que va tenir el coratge de denunciar aquells assassinats va ser el «porrerenc prioratí», com anomenà Lluís Llach, amb Campanades a morts.
Campanades a morts /fan un crit per la guerra /dels tres fills que han perdut /les tres campanes negres. Amb aquests primers mots de Campanades a morts, Llach i la Filharmònica copsaren tot l'aire de la nit porrerenca i constrenyiren els pits dels espectadors, provinents de tots els indrets de l'Illa i que volgueren gaudir de la vetlada de Llach i de les notes de la millor banda de música de les Illes.
Però això no va ser tot. Si, amb Campanades a morts, tant Llach com la quarantena de músics ja aixecaren el públic de les cadires, després continuaren amb Bambolines i amb La gallineta, a més del poema Ara mateix, de Martí i Pol i llegit per Dauder. I cada vegada el públic, dret, rompia en forts aplaudiments. Finalment, Llach tornà a sortir a l'escenari per culminar així un concert històric, en majúscules, i que completà amb Ítaca i I si canto trist.
Uns aplaudiments plens d'emoció completaren una vetlada que es recordarà molt de temps a Porreres. I, com assenyalà Dauder, parafrasejant Martí i Pol: «Via Fora! que tot està per fer i tot és possible».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.