M.T.F.Palma04/06/06 0:00
TW
0

Mireia emmarcada a la finestra és el nom que Llorenç Capellà ha triat per a la seva nova novel·la, una obra que surt gairebé vint anys després del darrer volum de narrativa que l'autor mallorquí publicà (Ai, Joana Aina, 1987). En aquest sentit, Capellà, membre del Consell editorial de Diari de Balears, afirma que una persona no té una vida lineal, sinó que «sempre hi ha coses que ens criden més l'atenció que d'altres. El fet de dedicar-se a la premsa, llibres d'investigació, teatre... lleva temps per a la narrativa. Es pot dir que he diversificat el meus interessos», afirma un dels millors entrevistadors que té en aquests moments la premsa escrita de les Illes. Per tant, es mostra reticent a passar a l'altra banda: de qüestionador a qüestionat -tot i ser en el més bon sentit de la paraula.

La trama que dibuixa aquesta Mireia, editada per Ensiola, no pot ser més engrescadora: joves assassinades, periodistes, comissaris, una monja que exerceix la prostitució... tot plegat serveix a l'autor per dibuixar una visió despietada d'una societat que viu al marge dels preceptes morals que predica. «És una societat que amaga les seves tensions personals, amb una violència latent i, alhora, soterrada», afirma.

Llorenç Capellà no pot, no vol, emmarcar la novel·la en cap gènere concret: «Sé que no és una novel·la policíaca, però no la sabria descriure», tal volta per la complexitat del text, publicat a més en una data ben poc assenyalada, ara que ja han passat totes les campanyes literàries anuals, cosa que tanmateix no el preocupa gens ni mica.

En qualsevol cas, l'autor d'aquest llibre en destaca allò que representa per a ell: «És com si s'establís un diàleg amb mi mateix. Ara pens que l'he viscuda de manera apassionada». En tot cas, és ben conscient que el fi darrer d'una obra amb la qual ha establert aquests llaços «afectius i efectius» és la seva publicació per tal de donar-la a conèixer al públic.

Després de tants d'anys sense publicar cap novel·la, Capellà es mostra escèptic quant al moment que viu la literatura catalana. «Massa localista, no podem fugir del cercle de Palma i Barcelona. Hem d'excedir l'àmbit català. Ens manca projecció. De fet, hi trob a faltar l'originalitat d'unes veus pròpies que marcaren una època, com són Pere Quart, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i tants d'altres», explica.