«Amb els egipcis ens uneix la forma de veure la vida o la por de la mort»

Aquesta especialista en els misteris d'Egipte és membre des de 1992 d'una missió hispanoegípcia que realitza excavacions arqueològiques al jaciment d'Oxirrinco, situat a El Bahnasa. Mascort hi va dos mesos cada any per estudiar aquestes restes del passat, que contenen vestigis grecoromans i egipcis.

És també vicepresidenta de la Societat Catalana d'Egiptologia, a més d'arqueòloga titular del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. El seminari s'ha adreçat a persones no especialitzades però amb interès pels estudis dedicats a aquest país mil·lenari.

Segons explicà Mascort, «amb el seminari centrat en aquests sobirans, hem volgut donar informació sobre aquesta institució que cohesionà un imperi que durà 3.500 anys». El càrrec de faraó fou una institució que podríem qualficar de «monarquia divinitzada», però que no es pot comparar amb cap monarquia ni teocràcia actuals.

L'especialista catalana destacà les grans similituds existents entre aquesta cultura llegendària i la nostra, referint-se a les arrels mediterrànies que comparteixen ambdues. «Tenim en comú la forma de veure la vida, la creença en el més enllà, la por de la mort, o el caràcter no excessivament violent».

En aquests moments, l'arqueologia a Egipte s'allunya molt de la imatge dels historiadors romàntics o dels lladres de tombes. «Ara no anam a la recerca d'imatges ni d'escultures només: allò important és efectuar un estudi intensiu i exhaustiu de cada jaciment, per poder entendre de quina manera vivia i s'organitzava aquella gent», declarà Mascort.

Per aquest motiu, el pitjor que pot succeir en un jaciment és un espoliació, perquè els lladres no van gens alerta i «no és just per les peces que s'emporten, sinó que també es perd tota la informació dels substrats».