La llegenda de Brennus (390 aC)

Brennus és el nom del capitost gal (Brenn), dels senons que, segons conta la llegenda romana, es trobava al front d'una expedició que va destruir Roma la primavera del 390 abans de Crist. Així mateix, els grecs anomenaren Brennos al cap d'una host de vint mil gals que el 279 varen envair Macedònia i Tesàlia i saquejaren Delfos. En el primer episodi, l'heroi de l'aventura fou un tal Ponç Comini i així és com ho conten: «Quan Roma fou assetjada es trobava fora de la ciutat un dels més seus destres generals, acusat falsament d'haver pres més botí del que li pertanyia, quan la conquesta de la vila de Veius, propera a la capital. Enfadat pel mal tracte rebut, Camil, que tal era el seu nom, havia traslladat la seva residència a Ardea, una ciutat que gràcies a la seva astúcia havia pogut alliberar-se de l'invasor. Quan els romans conegueren la notícia de tal gesta, es penediren d'haver desterrat aquell heroi i determinaren enviar-li un missatger per a pregar-li de retornar, puix que els era imprescindible el seu ajut. Però com és natural, Camil tenia el seu orgull i s'hi negà. Afegí, altiu, que només retornaria a la Ciutat Eterna si ho manava un decret del Senat. Els senadors, assetjats en el Capitoli, és a dir, en el pujol conegut com el Mont Capitolí, eren pràcticament inaccessibles a causa dels rengles gals que impedien el pas. Però un jove patriota, Ponç Comini, s'oferí a travessar, amb el missatge, aquell ferri cinturó enemic. Vestit de pagès, i amb suros entorn del coll per a poder mantenir molt temps el cap fora de l'aigua, es capbussà una nit obscura en el Tíber i es deixà endur corrent avall, fins que arribà als peus del Mont Capitolí. Mancava encara la part més difícil de tan arriscada aventura. Comini havia d'ascendir al Capitoli. Descalç i cautelós per a no ser sorprès pels sentinelles contraris, començà a escalar aquells penyals. Després de treure sang de les mans en aquell esforç, arribà a les muralles i allà es donà a conèixer. L'acolliren de bon grat els seus compatriotes i aleshores, sabent els senadors el que volia d'ells el poble, es reuniren i votaren de seguida en favor del desterrat. Signaren un document que nomenava el general Camil el seu dictador. Amb aquell paper Comini davallà altre cop l'escarpat pujol i sense esser descobert pels gals, arribà sa i estalvi entre els seus. La mateixa nit l'enemic atacava el Capitoli, hi entrava, capturava els senadors i ja es discutien les condicions dels vencedors sobre els vençuts, quan aparegué Camil amb els seus soldats.