Segons alguns historiadors, va néixer a Ascaló la primavera d'aquell any i moriria a Jericó el 4 de l'era cristiana. Fou rei dels jueus del 34 abans de Crist fins a la seva mort i va imposar el seu poder, concedit pels romans, amb una brutal energia. Manà la reconstrucció del temple de Jerusalem i els evangelis li atribueixen la degollació dels innocents. La nissaga d'aquest monarca es perllonga amb altres personatges del mateix tron, Herodes Antipes, Herodes Agripa I i Herodes Agripa II. A la mort d'aquest darrer, l'any 93, el regne fou integrat en la província de Siria. El gran escriptor, historiador i novel·lista italià Giovanni Papini, fa un retrat d'Herodes el Gran que situa al nivell dels monstres humans. Diu així:
«Herodes era un monstre, un dels més pèrfids monstres sortits dels xafogosos deserts orientals. No era hebreu, ni grec ni romà. Era idumeu: un bàrbar que s'arrossegava al davant de Roma i afalagava els grecs per assegurar-se millor el domini sobre els hebreus.
Fill d'un traïdor, que havia robat el regne als seus senyors, els darrers dissortats Asmoneus. Per a fer legítima la seva traïció, es casà amb una neboda d'aquells, Mariamna, a la qual, després, per injustes sospites, matà. No era el seu primer delicte. Abans havia manat escanyar el seu cunyat Aristòbul i havia fet penjar un altre cunyat seu, Josep, i també Hircà II, darrer regnant de la dinastia vençuda. No content d'haver fet morir Mariamna, manà matar també Alexandra, mare d'aquesta, i, fins i tot, els infantons de Baba, només per esser parents llunyans dels Asmoneus. Passat un temps, i temerós que els seus fills, haguts de Mariamna, volguessin un dia venjar sa mare, els féu executar igualment. Ja prop era la mort, donà ordre de matar també un tercer fill, Arquelau.
Luxuriós, desconfiat, impiu, àvid d'or i de glòria, no va tenir mai pau, ni a ca seva, ni a Judea, ni amb ell mateix. Per tal que els seus assassinats fossin oblidats, va fer al poble de Roma un donatiu de tres-cents talents per a despeses festives. S'humilià al davant d'August per tal que li guardàs les espatles en les seves malifetes i en morir li deixà deu milions de dracmes, a més d'una nau d'or i una altra d'argent per a Lívia.
Els hebreus l'odiaren fins el dia de la seva mort. Inútilment edificà Samaria i restaurà el temple de Jerusalem; per a ells era sempre el pagà i l'usurpador. La degollació dels innocents fou la darrera gesta del fastigós i sanguinari vell. Poc després ell mateix abandonà la vida assaltat per mals fastigosos. Viu encara, havia de veure la lenta corrupció del seu cos; els cucs rosegaven els seus membres. Tenia els peus inflats; li mancava l'alè; li feia pudor la boca de manera insuportable. Repugnant a si mateix, es va voler matar amb un ganivet, quan estava assegut al davant de la seva taula, i, finalment, va finir, després d'haver ordenat a Salomé que manàs matar molts joves que estaven tancats a les presons».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.