Miquel Ferrà i Martorell24/05/06 0:00
TW
0

Pocs escriptors-artistes he admirat tant com Apel·les Mestres. Una polifacètica i activíssima figura de les lletres i les arts. Com escriu un comentarista, «l'esperit de síntesi perfilat amb l'elegància i l'energia que caracteritzen els seus dibuixos, dóna a les narracions d'Apel·les Mestres un encís i una gràcia que perduren en l'esperit del lector molt després d'haver clos la darrera pàgina». I és cert. Però el que descobrim, també, és el seu amor per qualsevol detall de la natura. La terrassa urbana de ca seva era un jardí i hi cultivava unes roses esplèndides. Esperit subtil de primavera que es reflecteix en els seus contes bosquetants:

«Era un esplèndid matí de Primavera, un d'aquells matins en què pinsans i garrafons, en harmònic desacord, canten l'himne al nou dia, i les corretjoles enfilant-se en espiral mates amunt, obren alegrament llurs ulls d'un morat tendre, i guaitant a dreta i esquerra diuen: bon dia!»

Aquestes sensacions, dotades amb un bri d'ironia i altre tant d'humorisme, s'accentuen en els seus «Croquis primaverals-Fulls d'Àlbum», amb unes descripcions ben personals, jo diria, originalíssimes: «En un extrem de l'ermot i a l'ombra d'un pom de pollancres, s'esbandeixen, al raig del Sol, un eixam de roselles. Enceses i enjogassades se remolinen en danses fantàstiques: s'ajeuen i s'adrecen, decanten llurs caparrons vermells ara a la dreta, ara a l'esquerra. El Sol les besa a totes i l'oreig matinal a totes les abraça; i les roselles, deixant-se besar i abraçar, riuen com a boges i canten cançons compostes amb flaires rústiques. I riuen com a boges i es burlen maliciosament de llurs cosins els cascalls, que esplèndidament endiumenjats s'adrecen greument dintre el fossar veí, damunt de llurs troncs rígids revestits de fulles sumptuoses. I rient i bogejant passen el dia les roselles. I a la caiguda de la tarda, afadigades de tant bogejar i de tant riure, clouen llurs corol·les i s'adormen a l'ombra dels pollancres».

Apel.les Mestres (Barcelona, 1854-1936), que va escriure la major part de la seva obra en català, cultivà el gènere autobiogràfic i el conte infantil. Caricaturista polític, il·lustrador d'obres literàries i un dels introductors de narracions gràfiques seriades. En resum, innovador. Com si volgués presentar alhora la plàstica literària i la literatura plàstica. Dibuix i relat dins un sol cistell...

«Era un matí de maig, xafogós i ressec. Capolat per l'orgia de la nit passada, un cargol començà a pujar amunt, amunt, per la soca platejada i llisa d'un àlber, buscant un redós on emparar-se de les eternes hores de Sol que l'amenaçaven. I anà pujant amunt, amunt, sempre... però la soca era tan alta que semblava perdre's en l'espai. El cargol no desmaià per això, i va seguir pujant paret amunt, amunt, amunt sempre!».