«Som menor però m'aplicaren la Llei antiterrorista i em vulneraren drets»

-Per què has escrit aquest llibre, Èric i l'Exèrcit del Fènix (Ed. Proa)?

-Per diversos motius. Primer, per agrair el suport de les 15.000 persones que només en cinc dies es van mobilitzar. Segon, per treure'm de damunt aquest malson que m'ha perseguit durant uns mesos. I tercer, per denunciar la injustícia de què he estat víctima i animar la gent a fer-ho públic si es troba en un cas semblant.

-Tan perillós ets?
-Sí, no t'ho pots imaginar. Per enviar un simple correu per demanar l'etiquetatge en català, em van tractar com un terrorista i la fiscal va demanar vuit anys de reformatori. Jo llavors tenia catorze anys. Doncs bé, al jove de desset anys que va cremar una indigent en un caixer de Barcelona també li demanaren vuit anys. I ja em diràs...

-Això és molt fort!
-I tant. Ara hem denunciat la fiscal i la psicòloga de l'Audiència, entre d'altres. Jo som un menor d'edat però em varen aplicar la Llei antiterrorista i em varen vulnerar tots els drets. A mi, la fiscal, després de quatre hores d'interrogatori, em va amenaçar. Volia obligar-me a dir coses que jo no diria mai: «Di que eres español o te encierro!» Allò va ser un interrogatori inquisitorial en tota regla. I la psicòloga...

-Què va passar amb la psicòloga?
-Després d'interrogar-me a mi i als meus pares, va fer un informe en què deia que jo era era un perill públic, un nin violent perquè a casa parlam en català i veim TV3. Per segons quina gent de Madrid, ésser català i parlar en català ja d'entrada et fa culpable i has de demostrar que ets innocent.

-Al final, com va acabar la història?
-Al final van haver d'arxivar la denúncia i tot ha quedat en no res gràcies, sobretot, als milers de persones que em van donar suport. Els estic molt agraït.

-Supermercados Día t'ha demanat disculpes?
-No.
-Segons tenc entès estàs decebut amb Pasqual Maragall?

-Sí, perquè és el meu president i en canvi no va fer res. Li vaig enviar tres cartes i ni tan sols no em va contestar. Ben mirat, jo defensava l'etiquetatge en català quan resulta que ell, com a president, l'hauria de defensar i no ho fa. D'altres polítics, en canvi, van saber estar al seu lloc: en Bargalló i en Joan Puig, per exemple. Aquest darrer em va acompanyar a l'Audiència.

-Per cert, et van tornar l'ordinador?
-Sí, i per a més conya me'l tornaren embolicat dins una bossa de Supermercados Día. Quan se'l van endur, la Guàrdia Civil va dir que tenia un virus i quan me'l varen tornar en tenia vint-i-nou.

-Veig que no has perdut el sentit de l'humor.
-Tot el que m'ha passat és molt bèstia. Vaig patir un parell d'atacs d'angoixa, no podia respirar i vaig perdre la vista. També he hagut de canviar d'institut perquè molts alumnes i professors em veien com un terrorista. Ara, però, he volgut fer un llibre entretingut per arribar als joves.

-Com va el llibre?
-Molt bé. Ja va per la tercera edició. Portam més de 10.000 exemplars venuts i la presentació a l'Acampallengua en serà la 22a.

-Per què L'Exèrcit del Fènix (www.exercitdelfenix.org)?

-Perquè Catalunya ha de renéixer i conquistar la independència com l'au mitològica del Fènix que, quan és morta, reneix de les seves cendres.

-Sou molts?
-Ara sí. A Madrid han de saber que la força amb què m'han agredit ens ha donat molta més força. Al principi érem quatre amics d'institut. Ara a l'Exèrcit del Fènix ja som 773 membres i hi ha joves de tots els Països Catalans.

-La Diada de Sant Jordi vas coincidir amb Alfonso Guerra a l'hora de signar llibres.

-Sí, i no em vaig voler perdre l'ocasió de donar-li les gràcies per haver dit que «se habían cepillado el Estatuto», ja que això ens permetria a Catalunya «cepillar-nos» més aviat la Constitució. Va posar mala cara, va girar cua i se'n va anar.

-Com veus el referèndum del 18-J?
-Hi ha molts de nervis dins el PSC i CiU perquè no estan segurs que la jugada els surti bé. Aquest Estatut és molt covard. S'estan gastant una bestiesa de doblers públics i tot Barcelona està plena de cartells. Però tenen por perquè no han fet la feina bé.