Descobreixen pintures de finals del segle XVII al Convent de Sant Bonaventura

Retirar la calç
Pel que fa a les tasques de restauració de les pintures murals, descobertes el 1999, en aquesta primera fase l'objectiu és retirar les distintes capes de calç que les tapen. Les de la primera galeria, explicà Miquela Forteza, portaveu del grup d'investigadors, daten de finals del segle XVII o principis del XVIII i componen un «interessant programa iconogràfic relacionat amb l'orde franciscà», al qual pertany l'edifici des de 1598, malgrat que els treballs es van acabar cap a l'any 1697.

Cicle hagiogràfic
Es tracta en concret d'un «cicle hagiogràfic» de l'orde franciscà que va complir quasi amb tota probabilitat «un important paper didàctic», alhora que exercí una funció «representativa i de prestigi». Aquest programa, inspirat «en fonts de caire literari», es pot atribuir a algun artista local o a algun frare franciscà que seguí «un pla preconcebut per algun frare del convent coneixedor, sens dubte, del pensament filosòfic i hagiogràfic de l'orde», apuntà Forteza. «Malgrat que es tracta d'un artista 'desconegut', és segur que és un home que tenia un gran domini de la tècnica del dibuix», indicà la historiadora.

Les diferents prospeccions que ha realitzat l'equip de restauradores per tot el claustre i també les pintures de la primera galeria, ja quasi descobertes, segueixen «un ordre aparentment lògic», perquè la primera figura de la murada «pareix esser» sant Francesc d'Assís, seguida de la de santa Clara (fundadora de les Clarisses) i de sant Bonaventura (titular del convent). A continuació apareixen santa Elisabet de Portugal, sant Antoni de Pàdua, santa Elisabet d'Hongria i sant Bernadí de Siena. A la següent galeria, on encara s'estan realitzant les tasques de descobriment, es pot veure la figura de sant Ludovic de Tolosa, santa Margalida de Cortona i el beat sant Salvador d'Horta.

Ornaments
Aquestes figures apareixen flanquejades per dos gerros amb flors que constitueixen «un vertader mostrari de flors». Davall de les figures hi ha «una petita llegenda amb el nom del sant» i tot s'acompanya amb una sanefa de motius florals combinats amb altres de geomètrics. La sanefa es continua a totes les galeries i de manera intermitent apareixen alguns motius antropomòrfics, com també una -fins ara sols se n'ha descoberta una- santa faç.

A més de les pintures de les galeries, les restauradores n'han localitzades també al buit de les escales que condueixen a la planta superior de les cel·les i un número romà amb motius florals a la porta de cada una d'aquestes estances.

Antònia Reig i Maria del Mar Riera, que coordinen les tasques de restauració de les pintures, explicaren que en aquesta primera fase es treballa «de manera mecànica amb bisturí» per treure les distintes capes de calç acumulades al llarg dels anys. Les pintures dels murs de la primera galeria foren «realitzades amb la tècnica anomenada grisalla, en la qual s'utilitza carbó vegetal i calç amb pigments de terra», mentre que als murs de l'escala les pintures són «policromades» (amb colors), malgrat que l'estat de conservació és pitjor que en el cas de les pintures de les galeries, «sobretot per l'efecte de la humitat». Segons Reig, «la banda mural és de 180 centímetres», realitzada sobre mur tapial.

Aquesta primera fase continuarà amb la consolidació de les pintures, que llavors es taparan i tornaran a descobrir-se un cop que les obres hagin finalitzat.

En aquest projecte, finançat principalment per l'Ajuntament de Llucmajor, hi treballen, a més de Miquela Forteza i Antònia Reig, Andreu J. Villalonga i Concepció Bauzà. Tots estan coordinats per Mercè Gambús, professora titular del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, entitat que, després de la signatura d'un conveni, du a terme les tasques d'investigació, restauració i el pla de conservació de les pintures del conjunt conventual de Llucmajor.

Per altra banda, les tasques de restauració i condicionament de l'edifici, que efectua l'empresa Llabrés Feliu, estaran acabades «per contracte» el maig del 2007, explicà Antonio Hernández, cap dels treballs, qui afegí que a causa que en aquest tipus d'obres «sempre hi ha sorpreses», no seria estrany «haver d'allargar el termini».

Orígens
La primera contribució a la història del Convent de Sant Bonaventura és del frare Andreu Noguera, primer cronista de Llucmajor, que deixa constància dels actes de fundació i benedicció del Convent (tingué lloc el 29 d'octubre de 1656), malgrat que la més antiga descripció del convent és de Guillem Terrassa i Pons l'any 1770, completada més tard per Francesc Tallades el 1811.

Anys després, el 1982, Bartomeu Font Obrador, cronista de Llucmajor, publicà una història del poble en la qual dedica un capítol sencer a la història i a la descripció del convent. També dedica un espai al Claustre i deixa constància del nom del mestre d'obres, que és Mateu Gamundí.

Segons els diferents cronistes que han escrit la història d'aquest emblemàtic conjunt arquitectònic, pareix que l'any 1697 es varen efectuar les obres d'acabament, perquè ha quedat constància en documents que en aquella època es posaren els revoltons, es posaren canonades, es precintà el sòl del claustre i es varen pagar 8 lliures a un escultor pel brollador, en aquests moments desmuntat a l'espera que finlitzin els treballs. Des de 1836 al 1998, any en què la Guàrdia Civil abandonà definitivament el Claustre i les dependències annexes, el conjunt arquitectònic va ser quarter de la Guàrdia Civil, a més del jutjat de pau i l'escorxador municipal del poble.