El ciutadà exemplar (any 86)

«Mai no havia vist un vellet així, els costums del qual ens puguin servir millor de guia, si és que puc arribar a la seva avançada edat. No ha existit res de més sa i metòdic que la seva vida. Haig de confessar que aquest ordre en un home de tants anys i amb el cos ben aixecat, la pell tersa, els ulls vius i una intel·ligència esbargida, atreu la meva admiració per igual manera com quan estic contemplant la regularitat del moviment dels astres».

Aquest «ciutadà exemplar» que va viure en temps de l'emperador Trajà vivia als afores de Roma i havia nom Spurina. Plini, que va conèixer tants crims i corrupcions en aquella època clàssica, ens presenta Spurina com el model de l'home perfecte, des del punt de vista físic i també moral, aquell que al llarg d'una dilatada existència no oblida mai el conreu dels sentiments i els deures de cadascú envers la resta de la humanitat. Havia estat Spurina en la seva jovenesa un brau soldat i per haver salvat la seva pàtria en moments de greu perill li aixecaren, fins i tot, estàtues. Però retret d'aquelles obligacions, que l'havien obligat a vessar més d'un cop la sang d'altres homes, no va voler habitar dins la capital de l'Imperi, i per tal d'alliberar-se dels vicis urbans, cercà habitatge en el camp, on feia vida senzilla. S'aixecava a l'alba i s'entregava al passeig i a l'estudi. Afegeix Plini que tractava amb amabilitat, Spurina, els seus pagesos i tenia amb ells llargues i amistoses converses, oferint-los el seu ajut en tot allò que pogués esser necessari. Practicava la caritat, visitava pobres i malalts i tenia, per a cada hora del dia, una ocupació determinada...

«Passava estones dedicat a jocs expansius -segueix explicant Plini- i ho feia en el si de la intimitat, i com a exercici físic, per tal d'afavorir l'agilitat del cos i la destresa dels membres, solia practicar un joc de pilota. Tenia hores puntuals per al bany, per al menjar i per al repòs. Tenia cura dels animals. Donava consells als infants per tal que no els maltractassin. En els seus treballs agrícoles, es proposava agermanar la part productiva amb l'estètica del paisatge...»

Diuen que fins i tot tenia cura del conreu de la seva veu, amb recitacions sempre morals i fragments històrics. Escrivia, improvisava, cantava...

Però podem pensar que no tot eren llums. Aquell «ciutadà perfecte» havia fet la seva fortuna dins la milícia i com a resultat del botí de guerra. Havia vist els horrors del camp de batalla i, en nom de Roma i dels seus estendards, havia participat en tot un seguit de matances. Ciutadà exemplar? S'ho cregué i li ho feren creure.