Quan Sir J.J. Thomson, el famós savi de la Universitat de Cambridge, estava fent un dels seus experiments amb un tub de buit com el que havia fet servir el professor Röntgen per a descobrir els raigs X, fou sorprès en veure que sense cercar-ho s'havia apoderat de la matèria de la qual està format el món físic. Mitjançant descàrregues elèctriques aconseguí dividir en àtoms l'aire enrarit de l'interior del tub i, després, aquests àtoms, en quelcom més petit encara. És difícil donar una idea de la petitesa extremada dels àtoms. El descobriment, per tant, revolucionava tota la ciència, i un altre savi, el físic Carl Stoermer, intentava explicar de la manera més planera possible el que Thomson havia obtingut:
«Si es vol concebre la petitesa del món atòmic, fins a imaginar quins canvis sobrevindrien si tots els objectes familiars s'engrandissin en la mateixa relació, només per tal que els àtoms es fessin tangibles. Considerem, primer, un engrandiment de cent vegades.
Els homes serien gegants amb una altura igual que la meitat de la torre Eiffel; i les abelles serien bèsties terribles, de la mida d'un bou. Suposem ara que aquest món pateix un engrandiment de cent vegades, novament. Els homes esdevindrien muntanyes gegantines de quinze a vint quilòmetres d'altura; l'abella tindria alguns centenars de metres; els nostres cabells tindrien un metre d'espessor i els microbis serien d'un centímetre. Augmentem cent vegades més! Els cabells tenen ja una espessor de cent metres, els microbis es fan d'un metre, però els àtoms són encara minúsculs, ja que no arriben a la desena part d'un mil·límetre. Una altra dilatació de cent vegades i l'àtom d'hidrogen es farà finalment perceptible, però al mateix temps el gruix del cabell humà arriba ja als deu quilòmetres, els microbis són monstres de cent metres de llargada i una bolla de billar ja té la mida de la Terra».
Quan veim que la majoria de la gent limita la seva vida intel·lec-
tual a una rutina familiar elementalíssima, que deixam passar la nostra existència amb el menor esforç de transcendència mental, quan seguim pensant allò: Que inventin ells! Així i tot, pecam generalment d'orgull, només pel simple fet de saber manejar els artilugis domèstics que altres, més llests que nosaltres, han inventat. Són ben d'admirar els homes de laboratori que es preocupen del desenvolupament científic de la societat humana... I, veritablement, els admiram dins un mínim grau de justícia? Hem d'assegurar, avergonyits, que no és així. És com quan a un infant li renten el cul i encara protesta. Tot això ho explicava un comentarista entorn dels mèrits de determinats personatges i afegia:
«L'home ha estat capaç de midar el diàmetre de l'àtom, de pesar-lo, i no només això: ha estat capaç d'explorar el seu interior i hi ha descobert tot un univers planetari, amb un Sol infinitament més petit que l'àtom...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.