08/05/06 0:00
TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
L'arqueòleg Javier Aramburu ha començat a investigar el llegat islàmic de la Part Forana -del qual ha identificat «cinquanta castells i una trentena de poblats»-, inventariant les fortaleses de l'època, que no s'han estudiat. Ho fa mitjançant dues línies de treball. D'una banda, la referida als castells, dels que en queden restes «per tota l'Illa», i per l'altra, les parcel·lacions.

Quant als castells apunta que n'hi «ha una cinquantena i en gairebé tots els municipis». Encara que destaca els de la Serra també els ha trobat a la zona del Pla. Són «recintes emmurallats i amagats, amb murades de fins a tres metres d'altura».

Aramburu, expert en l'època talaiòtica de Mallorca, s'ha interessat per aquest llegat islàmic «perquè hi havia massa restes arqueològiques com per deixar-les passar per alt», i afegeix que si existeixen pocs coneixements sobre aquest assumpte és «perquè ningú no s'ha dedicat a l'arqueologia medieval».

Els castells eren fortificacions que estaven associats a les alqueries -no grans construccions com els castells de Santueri o d'Alaró-, on havien d'acudir els habitants dels llogarets en cas de perill, quan hi havia incursions per la mar d'enemics.

Castell des Moro
A més del conegut Castell des Moro, a Sóller, que «té una zona d'entrada amb corredor per a la defensa de l'assalt i que conserva la zona de pas de la muralla», esmenta castells islàmics a Pollença, Felanitx, Alcúdia i Sant Joan, entre altres indrets.

«Buscant els romans em vaig trobar amb els àrabs», assegura respecte dels parcel·laris. A diferència dels romans o cristians, que eren rectangulars, els parcel·laris àrabs tenien forma circular, al centre se situava l'alqueria i, al voltant, les terres de conreus.

Els parcel·laris estaven units als colons, permeten conèixer on estaven les alqueries i com es distribuïa el territori. Javier Aramburu conta que El Llibre del Repartiment del Rei En Jaume ja en recollia una llista.

A les seves inspeccions sobre el terreny també ha identificat quatre «bastides» bizantines o torres de vigilància que «sempre es troben en colls». Aquestes bastides són quadrades i amb forma de torreó d'uns vuit metres de costat. «Curiosament han conservat el topònim com, per exemple, el Coll de sa Bastida, a la zona entre Estellencs i Esporles». Estaven associades a l'existència d'un poder estatal central ja que vigilaven els moviments suposadament comercials en zones de pas de l'interior.

Amb tots aquests treballs sobre el terreny, Aramburu assenyala que «està posant ordre» en dades que ja es coneixien i en moltes més d'inèdites que aporten les seves investigacions.