La mort d'un torejador (1899)

«El dia primer de maig va prendre per segona vegada els avisos i va córrer a la recerca del bou que s'apropava perillosament. El destre va fer servir la tasca següent: Tres passades naturals i una per baix amb la dreta. La bèstia cercà l'abric de les taules i al davant dels torils. El Paco s'hi llançà amb veritable polidesa deixant-hi mitja estocada bona i sortint-ne desarmat. Nous trastejos i l'espasa s'engegà amb gran coratge, però no amb la lleugeresa necessària i fou enganxat en la cuixa dreta».

Aquí aturava el cronista el seu relat. Una vegada més, jugar amb el bou, com es feia a Creta fa milers d'anys, demostrava que l'home podia ser víctima de la seva víctima. La cega força de l'animal, la seva desconcertada defensa, el seu instint de conservació, la seva por dins un món estrany que el persegueix, el tortura i el martiritza, prenia, de vegades, revenja.

El metge feia també el seu relat:
«A la brega amb el quart bou ha ingressat a la infermeria Francisco Aparicio, àlias Fabrillo, el qual se li aprecià i guarí una ferida de devers sis centímetres d'extensió per quinze de profunditat, situada a la cara anterior de la cuixa dreta, en la unió del terç mitjà superior, dirigida d'amunt vers enrere. Pronòstic greu a causa de l'hemorràgia en el moment de la ferida i per les complicacions que poden sobrevenir».

Poques hores després d'aquesta nota del facultatiu, el torejador moria. Com des dels temps de Goya, el públic es limitava a lamentar-ho i poca cosa més. Tot d'una ja pensaven en la següent funció de tauromàquia com una necessitat social prioritària, esplai entre els esplais.

La plaça de Bous de Palma estava en aquella època vora el carrer dels Oms i aprofitava part d'un dels recintes fortificats. Podem veure un anunci de l'època, la de la funció celebrada el primer de setembre del 1895 i on es pot observar com era aquest edifici de façanes poligonals, sense cap aditament artístic, només portells de mig punt i finestrons vers l'exterior. En aquella avinentesa s'anunciaven els matadors Miguel Baez, àlias Litri, i Juan Gómez de Lesaca. Es torejaven sis animals de la ramaderia sevillana de Joaquín Muruve...

Afirmava, aleshores, el cronista:
«Els bous de la ramaderia de Muruve no han desmentit, en general, la fama que els precedia».