El fotògraf Tunick reuneix un miler de bascs molt poc tímids a Donòstia

Els escenaris triats foren l'interior del Kursaal i la platja de la Zurriola

TW
0

Els bascos no han resultat tan recatats com creia Spencer Tunick, el fotògraf novaiorquès que ahir aconseguí que un miler de persones posàs per a ell a Donòstia, en una sessió que tenia com a escenaris l'interior del Kursaal i la platja de la Zurriola.

Tunick va dir a la premsa dijous passat que esperava unes 300 persones per a la seva instal·lació nudista, un nombre que sobrapassà amb escreix i que el dugué a afirmar que «els bascs han ensenyat que no són tímids».

Una cosa que tampoc estava en les previsions era que l'amable artista de la roda de premsa del 20 d'abril mostràs ahir cert malhumor treballant i bastant poc tacte amb els reporters i gràfics, que a punt van estar de protagonitzar una insubordinació per les deficients condicions per realitzar la seva tasca al començament del primer posat al cub gran de l'edifici de Moneo.

La situació es va reconduir quan els fotògrafs van ser traslladats a un espai més ampli per prendre les imatges dels voluntaris que ocupaven el vestíbul del Kursaal i que, al crit de «la premsa en pilotes», van demanar als periodistes que seguissin el seu exemple.

Ho van fer ràpidament dos reporters del programa de televisió «Caiga quien Caiga», que van gravar les primeres imatges espoliats de tota la seva roba i van aprofitar fins i tot per fer el pi nudista, el que va servir de passada per relaxar els ànims i prestar una mica més d'atenció al treball de Tunick i els seus col·laboradors, que amb megàfons anaven indicant als models les postures a adoptar.

En dos llocs diferents del hall del Kursaal, al costat dels plafons translúcids que cobreixen el cub, es va situar l'artista d'Estats Units per captar els primers nus en massa, que van continuar després a la platja de La Zurriola, amb prou feines uns minuts després que acabàs de ploure.

Dempeus, asseguts, de front, d'esquena o tombats es van anar col·locant els voluntaris als diferents espais elegits per Tunick, que en uns casos els va agrupar com a cossos inerts una mica inquietants, i en altres, com en l'última sessió, només per a parelles, en actituds eròtiques.