Arqueologia taurolàtrica (1894)

Miquel Ferrà i Martorell22/04/06 0:00

El descobriment, l'any 1894, d'alguns caps de bou fusos en bronze i diferents restes de banyes i orelles pertanyents a altres testes semblants, confirma l'existència a la Mallorca de l'antigor d'una població taurolàtrica de profundes arrels. La troballa tingué lloc a Costitx, i més concretament, en el santuari talaiòtic de Son Corró. Aquestes peces colossals, que es conserven per ara en el Museu Arqueològic Nacional (Madrid), les orelles i banyes de les quals foren fuses separadament de l'estructura principal, ens mostren per una banda, la perfecció aconseguida en la tècnica de la fundició del bronze, i, per una altra, el testimoni d'una devoció religiosa desenvolupada a les Illes per influència d'altres indrets de la Mediterrània oriental, com és per exemple, el cas de Creta.

Aquests caps de bou, realitzats en el segle II abans de la nostra era, apareixen modelats amb una notable expressivitat, proveïdes d'un mussell molt sòlid, plecs sobre els ulls i esveltes banyes en forma de lira. Quelcom de la tècnica hel·lènica, clàssica, també hi és evident. Amb el temps, aquest bou, déu de la força, hauria de compartir en els temples talaiòtics els altars amb una altra divinitat antropomòrfica, Mart, el déu de la guerra.

Tanmateix, en observar aquests caps de bou i evocar aquella època, també ens agradaria recordar Ovidi, que ens conta una història exemplifical que té per centre un bou de bronze:

«Conten que al llarg de nou anys no havien caigut pluges sobre la terra d'Egipte; aleshores, Trasius es presenta a Busiris i li explica que és possible calmar l'ira de Júpiter vessant la sang d'un estranger. I Busiris li diu: -Tu seràs la primera víctima oferta a Júpiter i l'estranger que portarà l'aigua a Egipte.

I Falaris cremà dintre d'un bou els membres del violent Perilus: L'infeliç inventor regà amb la seva pròpia sang la seva pròpia obra. I això fou just, perquè no hi ha cap llei més justa que la de donar mort amb el seu propi invent als inventors de mitjans per matar...»

La història a la qual es refereix Ovidi és la següent: «Un tal Peril o Perilaus oferí com a regal a Falaris, tirà d'Agrigent, un bou de bronze, buidat, per tal que servís de mortal turment, tancant-hi les víctimes i posant el bou al foc. Falaris recompensà Peril tot fent que fos ell la primera víctima.

Però la presència del bou en la mitologia clàsica apareix tant a Grècia com a Roma de moltes formes diferents, com en l'episodi d'Europa, que fou raptada per Júpiter sota la forma de bou i que va haver de viatjar muntada damunt d'ell a través del mar des de Fenícia a Creta o en l'aventura d'Ariadna, filla del rei Minos, que, enamorada de Teseus, l'ajudà a matar el Minotaure, proveint-lo del famós cabdell amb el qual poder sortir del Laberint.