Textos Medievals Catalans presenta la «Doctrina pueril» de Ramon Llull

El grup editorial ha signat acords amb l'Institut d'Estudis Baleàrics

TW
0


El grup Textos Medievals Catalans es va presentar ahir a Palma en un acte a la Sala de Cultura de l'Espai Ramon Llull presidit pel director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Gabriel Janer Manila, entitat amb qui ha assolit un acord de col·laboració conjunta amb l'Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes.

Textos Medievals és una associació nascuda a principis del 2005 amb la intenció de promoure a totes les empreses l'edició, l'estudi i la difusió dels documents medievals que hi ha als països de llengua catalana, i que fou presentada el passat 9 de novembre a Barcelona i el 23 de març a València. Ahir tocà el torn a les Balears, presentació aprofitada per presentar en societat el volum VII de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llul, l'edició crítica Doctrina pueri a cura de Joan Santanach.

Santanach, professor de la Universitat de Barcelona, oferí una conferència sobre aquesta obra lul·liana que va qualificar com «atípica» perquè «no planteja els conflictes entre raó i fe tan recurrents en l'obra del literat mallorquí». L'autor de l'edició crítica de Doctrina pueri explicà que «l'obra, que adoctrina sobre els temes de religió, filosofia, medicina, ciències o història, ho fa des de una vertent educacional» segurament perquè fou escrita «per al seu fill Domènech», com una mena de «lliçó».

A la presentació d'ahir també hi estigueren presents Albert Soler, president del grup TMC, i Anthony Bonner, director de Nova Edició de les Obres de Ramon Llul.

Soler explicà que «el conjunt de territoris que formaren part de la Corona catalanoaragonesa, al llarg de l'Edat Mitjana, va fer una aportació rica, diversa, i significativa a la cultura europea del moment», afegint que «els textos produïts en aquells segles, la majoria en català i en llatí, són una font molt valuosa de documentació per als investigadors dels nostres dies». Per la seva part, Bonner destacà «la part propagandista de del català» de Ramon Llull «malgrat que segurament no fos la seva intenció, només la seva llengua materna amb què s'expressava de manera natural». L'acte es tancà amb un apunt de música medieval a càrrec de Francesc Crespí.