La mitologia de Mesquida (1698)

Un dels aspectes més interessants de l'artista barroc mallorquí Guillem Mesquida Munar (Palma, 1675-Idem. 1747), que fou deixeble a Roma de Benito Lutti i de Carlo Maratti, essent després pintor de cambra de l'emperador Maximilià de Baviera, destaca, entre altres temàtiques, pel seu interès envers de la mitologia clàssica, amb llenços tan ben reeixits com Diana i Eurimedont, Angèlica i Medor, Zèfir i Flora i El rapte d'Europa. L'historiador de l'art Jeroni Juan Tous escriu: «Una altra manera de pintar de Mesquida, i no la menys interessant, és la seva producció de Pintura Mitològica, tal vegada dins aquesta producció trobam la seva obra mestra; s'hi mostra el Geni artístic i creatiu del nostre pintor...». El mateix autor en un inventari d'obres datat a Roma i que va de desembre del 1694 a l'abril del 1698 ens demostra el seu interès, reiterat, per aquesta temàtica, amb llenços dedicats a Flora, Narcís, Mart, Ennees, Mercuri... i algunes bacanals. Això implicava uns coneixements profunds envers de la cultura clàssica on qualsevol hi havia de tenir capital importància. Allà, en discrets colors, hi trobam, doncs, Europa, la bella estimada per Zeus, el qual, transformat en un bou blanc, la raptà i la conduí a Creta, on fou mare de Minos. No descuida de representar Mesquida en altres teles la Diana, deessa romana de la caça i la natura salvatge, identificada amb l'Artemisa grega, amb els mateixos atributs i protectora, alhora, de la fauna. No menys protagonisme té Flora, la deessa itàlica de les flors i els jardins, en el qual honor eren celebrades les festes «floràlies». I el déu Zèfir, que ha donat nom a un vent suau i apacible, vent de ponent, buf occidental, que Fernan Caballero en una bella edició didàctica: La mitología y los Grandes Hombres de la Grecia explicava així: «Zèfir era fill d'Eolus i de l'Aurora, el qual buf suau dóna la vida a la Natura. Es va casar amb Flora, deessa de les flors, i presidia aquest matrimoni el seguici de la primavera. El representaven com un jove amb ales de papallona, coronat de flors de totes les estacions».