El darrer sopar de Jesús fou un 'seder'

La passió de Crist coincidí amb epesaj, amb el que popularment es diu pasqua jueva. La comunitat jueva de les Balears celebra aquest any dimecres i dijous vespre les dues vigílies de seder, el començament de la festa de la pasqua, una celebració familiar que se sol commemorar a la llar, en la intimitat.

La sinagoga ofereix «la possibilitat de celebrar-ho als que no tenen família, als viatgers i a tots aquells que tenen dificultats per fer-la», explicà el rabí. «És un servei que feim, però en principi se celebra en família», segons Friberg.

Epesaj, que dura vuit dies, commemora la sortida del poble hebreu d'Egipte i totes les mancances que patiren fins a arribar a Terra Santa. Amb aquesta fugida, fita i mite fundacional i legislatiu, aquest poble recobrà la llibertat i obtengué les taules de la llei.

Durant el vespre es relata l'Hagadà, especialment la història de Moisès, les plagues, la pelegrinació pel desert, l'arribada al Sinaí i a la terra promesa.

El primer vespre de seder coincideix amb el dia 15 del mes nissam, el mes del començament de la primavera. Entre els objectius d'aquest sopar hi ha transmetre de generació en generació la història de l'alliberament, l' hagadà, recordar la fugida d'Egipte amb cançons, música i jocs per als nins.

«Però el sentit filosòfic és mostrar humilitat, per això s'utilitzen productes sense fermentar, perquè el pa amb llevat s'infla molt. Tots els elements del sopar són simbòlics», indicà Gerson Lerner, director del programa cultural de la sinagoga.

Els aliments simbòlics són la matza, pa àzim sense fermentar, pa de pobre, perquè a la fugida no pogué fermentar, i a més simbolitza la humilitat i la senzillesa. La lletuga, que simbolitza l'amargor; l'api, la verdor i la frescor de la primavera. Eharoset, fet amb dàtils, nous i ametles, entre d'altres ingredients, sembla fang i simbolitza el material amb el qual treballaven els hebreus quan eren esclaus. Un ou cuit simbolitza la nova vida i també la resistència del poble jueu, perquè com més bull més dur es posa. Per recordar les dotze plagues es mescla vi i aigua, és una alegria trista, alegria perquè ajudaren a la fugida, però trista perquè hi hagué gent que hi morí. També un os de xot; «aquest animal simbolitza la pèrdua de tota idolatria. Abans d'arribar a Sinaí, molts dels jueus adoraven ídols, entre els quals el xot. Menjant aquest animal destruïm el politeisme», en paraules del rabí.

A part d'aquests menjars, a cada comunitat canvia el menú gastronòmic. «Els sefardites per exemple menjam una sopa de faves. I els dos dies darrers depesaj, menjam la lletuga amb mel, per simbolitzar la dolçor», explicà Friberg.