La Seu cedeix en dipòsit una vintena d'obres d'art al «nou» Museu Diocesà

Segons va explicar Pere Joan Llabrés, delegat diocesà de Patrimoni, cap de les peces que la Catedral deixa al Museu Diocesà «no està exposada al culte», però algunes sí que s'utilitzen en determinades cerimònies religioses, per la qual cosa «quan s'hagin d'usar sortiran del museu per l'acte» i després tornaran a les noves sales de la pinacoteca.

El quadre al qual ens referim forma part d'una bona col·lecció dels López, família de pintors del segle XVI, que té el museu. El pont del purgatori, que així es titula, va ser la primera obra de Mateo López sènior, el fundador de la dinastia, a Mallorca. La va pintar per al corredor dels ciris de la Seu, que estava situat en els laterals de l'altar major i que Gaudí va manar desmuntar durant la reforma que va dur a terme al temple per introduir-hi totalment la llum elèctrica.

Mateo López, nascut a Andalusia i casat a Montuïri, va fundar el taller de pintura més important de la Mallorca del segle XVI en arribar a l'Illa procedent de València, on s'havia format, que llavors era el lloc «més avançat en pintura».

Restaurat a Mallorca, el quadre «respon a una iconografia medieval sobre llegendes sobre el purgatori». Com es pot veure a la imatge del quadre que acompanya aquestes línies, una sèrie de cossos nus porten sobre les seves espatles grans blocs de pedra. Doncs bé, aquests cossos representen les ànimes que carreguen amb els seus pecats i algunes cauen pel seu pes.

Quant als dissenys de Gaudí, dispersos ara per l'interior del temple, van formar part de l'exposició sobre l'obra de l'arquitecte català que es va fer a la Seu quan governava el Pacte de Progrés. Són, entre altres, el faristol, el tintinacle, dos projectes per a vitralls, tres bancs i l'escala d'exposició del Santíssim.

El Museu Diocesà disposarà d'una sala dedicada a Gaudí. Casualment, recorda Llabrés, molt a prop de l'esmentada sala hi ha una finestra «que està protegida per una magnífica reixa de Gaudí». Reixa i finestra formen part de l'espai que el Palau Episcopal ha cedit al museu. Com a hoste del bisbe Campins, l'arquitecte va residir al Palau durant el temps que va treballar a la Seu.