Les panòplies d'Antoni Verger (1601)

En visitar l'exterior de la Seu, quan observam la porta del centre, és a dir, la que mira la porta d'entrada del Palau Reial, potser ens han d'atreure la nostra atenció les dues pilastres que, amb una fidelitat gairebé arqueòlogica, i pel sistema de panòplies, ens reprodueixen en bell relleu tot un seguit d'armes grecoromanes que ja varen interessar Ramon Medel el 1848, segons el seu comentari, més que les estàtues que ornen el mateix portal. I afegeix que a les mènsules del fris s'hi pot llegir: «Non est factum tale opus in universis regnis. 3 Regum. Cap. X. Illustrissimus et reverendissimus D.D. Joannes Vich et Manrique episcopus majoricensis Virgini inmaculate conceptionis dicabat 1601». Època, per tant, renaixentista, evocadora dels clàssics, la que ocupà Antoni Verger, l'escultor que treballà les esmentades pilastres. Hi veim, destrament llavorades, les figures dels típics escuts legionaris (lorica digmata), de l'armadura pitral (loricae squamatae), el faldellí de soldat (lacinia), l'elm sense plomalls o galeae, l'espasó o machaera, la mateixa arma blanca més llarga i recta (pugio), la llança curta (pilum), l'arc i l'estoig per a les fletxes d'aquells famosos arquers imperials; més escuts poligonals o ovals, rodons o allunats, com els d'aquelexercitum que considerava la seva infanteria invencible. Tampoc no hi manquen els símbols d'una determinada mitologia: l'escorpí, el cap de Sucellus, el déu de la maça o el «bon copejador», el lleó, el ca de brega, la serp marina, el casc de Minerva amb el seu petit drac per cresta... i molts objectes més que podem anar observant. Potser la sorpresa de l'observador és el fet que aquests dissenys, que executà feliçment executats l'escultor mallorquí, no eren originals seus sinó transcrits dels gravats d'altres artistes italians. Així ens ho explica la historiadora Maria Carbonell, quan escriu que «està demostrat que Antoni Verger utilitzà el tractat de Serlio i gravats d'Enea Vico per a compondre i ornamentar el portal major de la Seu. A la seva mort, l'any 1618, Nicolau Roig disposava de tres models de figures en paper pintat, dues dotzenes d'estampes i, el que és més significatiu, dos llibres d'arquitectura: el tractat de Serlio (transcrit en el document Sebastiano Cellio) i el text d'un Dominico Fontano en italià, que podem identificar amb eDella transportatione dell'obelisco Vaticano de Domenico Fontana».