Faisal i l'escola femenina (1963)

El rei Faisal, que havia estat durant la seva jovenesa un famós guerrer del desert, es sentí humiliat per una ordre que hagué de donar poc després d'assumir el cap del Govern...-I que ho és d'absurd, això! Haver de manar tropes per obrir una escola femenina!

-Així i tot, aquella ordre va conduir a una victòria més transcendent per al regne del desert que totes les batalles viscudes en altre temps per Faisal. Amb aquesta es va donar un pas gegantí en la campanya per a treure aquest ric, orgullós i encara primitiu país de les boires medievals i per incorporar-lo d'alguna manera a una mínima modernitat. La batalla de l'escola femenina es produí a Buraida, ciutat caracteritzada pel seu conservadorisme dins un país extremadament conservador. En aquest lloc, on molts dels seus notables creuen fermament que la terra és plana i, pel que fa a l'educació, a un jove li basta i li sobra amb l'aprenentatge de l'Alcorà, mentre que per a una al·lota saber escriure era, per als seus, una mena de vergonya. No oblidem, tanmateix, que estam parlant dels anys 60, del segle passat. És de preveure que moltes coses poden haver canviat des d'aleshores. Però aquella passa del rei Faisal n'era la primera. Així doncs, quan els habitants de Buraida varen saber que Faisal pensava obrir una escola femenina a la seva ciutat, s'enfurismaren i enviaren una delegació, que travessà més de tres-cents quilòmetres de desert, per a protestar. El primer ministre va voler convèncer els delegats i entre tots cercaren algun passatge o sura del Corà que prohibís expressament a les al·lotes escolaritzar-se. Evidentment, no la hi trobaren. I si les al·lotes havien d'anar a escola... Havia d'esser aquesta escola la mateixa que per als mascles? No! No! De cap manera, exclamaren horroritzats els opositors... Doncs hauran de tenir les al·lotes la seva pròpia escola... Ah! Entre mal de mals i essent així... Els representants de Buraida varen tòrcer aparentment el coll i se'n tornaren a casa seva. Però quan l'escola va esser finalment edificada, el poble amenaçà d'enderrocar-la. Faisal no dubtà aleshores d'enviar tropes armades per a defensar el centre docent, però, amb la seva astúcia natural i meritòria prudència, volent evitar un xoc i potser doloroses dissorts personals, es posà tot d'una en contacte amb les famílies més prominents, totes aquelles que li devien grans favors i que eren moltes. Els obligà a enviar les seves filles al nou col·legi i aquestes, per tal de no ofendre el monarca, giraren l'esquena als que més protestaven. Des d'aleshores, les nines i al·lotes saudites tenen el dret i l'obligació d'anar a escola, quelcom, naturalment, que no sempre és complert del tot.