Ahir es va donar el sus de sortida oficial a la Setmana Santa de
Palma amb la processó dels estendards que sortí de l'església de
Sant Antoniet per acabar a la basílica de Sant Francesc. Una
processó vistosa, amb molta de música i on es fa palès l'interès
dels membres de les confraries per l'arribada de la Setmana Santa,
on sortiran a desfilar en diverses ocasions i on viuran la Pasqua
en tota la seva esplendor.
En acabar la processó dels estendards va tenir lloc el pregó,
que va pronunciar Pere Fullana Puigserver, columnista de Diari de
Balears que Rafel Pericàs Ballester, president de l'Associació de
Confraries de Setmana Santa de Palma, va presentar com a
historiador i una persona molt lligada a l'Església.
Davant del bisbe de Mallorca, Jesús Murgui; del provincial de la
TOR, Tomeu Pont; de la batlessa de Palma, Catalina Cirer; de la
consellera d'Immigració, Encarna Pastor, i del director general de
Cultura del Consell, Guillem Ginard, entre d'altres, Fullana va
començar a desgranar un pregó en què féu una reflexió sobre les
confraries i la Setmana Santa a Palma a partir del segle XX fins
avui dia fent esment a actes, com el del pregó, que han de
contribuir a la reconciliació i de germanor, «referents que cada
cop escassegen més en un entorn cada cop més limitat, condicionat i
empobrit pel sectarisme».
La II República, de la qual enguany se'n celebra el
setanta-cinquè aniversari de la seva proclamació Divendres Sant va
ser tractada per Fullana començant per la frase d'Azaña, «España ha
dejado de ser católica», una frase interpretada «de totes les
maneres imaginables i inimaginables, pero hi ha un cert consens que
allò que pretenia l'insigne estadista era posar de manifest la
separació Església-Estat, marcar els territoris entre l'Estat i les
consciències religioses».
Fullana féu referències al període de nacional catolicisme en
què entra la societat mallorquina una vegada acabada la Guerra
Civil, una època de racionament i de dejuni on la població esperava
la Pasqual per gaudir de les panades.
L'arribada dels anys seixanta suposa l'entrada en escena d'una
teologia nova. De fet, Fullana remarcà que, entre 1957 a 1988, «no
hi ha confraries noves ni cap casta de renovació, sinó més aviat
rutina i estancament». Aquest escenari canvia radicalment els
darrers anys, en què cinc de les trenta-dues confraries existents a
Palma el 2002 havien estat fundades els darrers quinze anys.
Fullana va acabar el pregó fent una crida a tothom a renunciar
als fanatisme, i pregar per la pau i la reconciliació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.