L'illa de Menorca serà referència clau per a futures recerques prehistòriques

Gràcies a la magnífica conservació d'aquestes troballes es podran estudiar per primera vegada teixits humans tous i òrgans interns d'una comunitat de la prehistòria. Un total de 70 cossos que permetran conèixer el tractament que rebien els cadàvers després de la defunció a una època pont entre la cultura navetiforme i la talaiòtica, datat aproximadament entre 1100 i 800 aC.

«Hem d'agrair a l'Administració de Menorca la ràpida i ferma ajuda a l'hora de començar la investigació. Una ajuda institucional que hauria de servir d'exemple a moltes illes del Mediterrani» segons paraules de Guerrero. «Hem de donar gràcies que no s'hagin trobat a Mallorca. Aquí seria millor que quedassin sense descobrir, almanco el temps d'una legislatura» manifestà el coordinador.

«És una satisfacció haver descobert un jaciment d'aquesta transcendència que supera les fronteres de les Illes i de la Mediterrània. És necessari sensibilitzar de la importància de conservar el patrimoni, però també de descobrir-lo, obrint vies d'investigació del màxim rigor. La societat s'ha d'adonar de la necessitat d'invertir» explicà el conseller de Cultura del Consell de Menorca, Mateu Martínez.

«És una troballa de primer ordre a nivell europeu: 70 individus enterrats en posició fetal. Era un espai utilitzat amb molta intensitat, ocupada al màxim, amb superposicions de morts. S'han conservat cordes, restes de sudaris, cabells, teixits tous com cervell, pulmó i músculs, que permetran aprofundir en disciplines com l'arqueologia, l'antropologia i paleopatologia» explicà Manel Calvo, professor de Prehistòria de la UIB. «Gràcies als cossos trobats, que abracen tot el ventall d'edats, tindrem evidències de la vida prehistòrica, enterraments, alimentació, l'estat sanitari, les malalties i malformacions» segons el professor.

L'excavació arqueològica finalitzà aquest 22 de febrer, després de sis mesos de treball de camp. «Ara començarà la investigació pròpiament dita i la tasca de laboratori. Per això encara no es poden donar resultats científics del que suposen exactament les mostres. Una feina que es pot prolongar anys, perquè es reprendran contínuament aquestes troballes. Menorca serà una referència contínua i un lloc d'investigació pels científics que necessitin consultar les mostres, úniques a Europa» explicà Guerrero.

Una vegada finalitades les feines de laboratori a l'Hospital Clínic de Barcelona i als altres centres que pertanyen a l'equip d'investigació, les troballes tronaran a Menorca, i qualsevol que vulgui consultar-les haurà de desplaçar-se a l'Illa.