Cinc dels vint-i-set cantorals gregorians que pertanyen a la col·lecció completa del Cor de l'església del reial convent de Sant Francesc de Palma han estat restaurats pel Consell de Mallorca i foren presentats ahir pel conseller del Territori, Bartomeu Vicens.
El Cor de la Basílica de Sant Francesc custodia una important col·lecció de 27 cantorals gregorians que abracen l'any litúrgic complet. El compendi té com a epíleg l'edició promulgada pel papa Pius X, com a conseqüència deMotu Proprio de 1903. Aquests llibres constitueixen un extens repertori de cant gregorià i són el corpus de cant sagrat oficial que els monjos d'ara fa dos segles cantaven en les festes litúrgiques de l'any. Els volums són la rèplica del cant gregorià de l'època de la decadència d'aquest cant, rèplica executada entre finals del s. XVIII i principis del XIX i reporta melodies gregorianes de l'Edició Medícea quant a les festes universals i quant a les festes pròpies de l'Ordre.
La restauració dels cinc primers cantorals, el més antic data dels voltants de 1700, l'ha duit a terme l'empresa Barbachano&Beny S.A. i el pressupost ha estat de 34.000 euros més 13.800 del moble arxiu que els conté, també original.
La presentació d'aquesta primera fase de restauració, cal tenir en compte que encara falten la dels 22 llibres restants, reuní Vicens i el director insular de Patrimoni Històric, Joan Josep Mas, a més del mestre Antoni Martorell i Miralles, de la Tercera Ordre Religiosa, el ministre provincial de la TOR, Bartomeu Pons, el restaurador del moble arxiu Miquel Llabrés i dos representants de l'empresa restauradora.
Pedro Barbachano, restaurador dels cantorals, va explicar que l'efecte de «la deshidratació dels pergamins, els empelts als fulls amb cola animal, l'acció dels insectes i la brutícia en general han estat els agents del deteriorament dels manuals». Antoni Martorell assenyalà que «aquests cantorals tenen, més que un valor artístico-musical, una valuosíssima importància històrica, documental i patrimonial». Per la seva part, el conseller Vicens tancà la presentació felicitant «l'excel·lent tasca dels restauradors» i deixant clar que «amb aquests treballs es recupera una petita però important part de la nostra història».
El nom tradicional de Cant Gregorià se deriva del nom del papa Gregori el Gran, que fou cap de l'Església catòlica cap a l'any 600, i fou el gènere musical emprat per pregar en les esglésies de forma generalitzada fins el segle XVIII.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.