Giovanni Guareschi, el gran escriptor humorístic italià, essent soldat durant la Segona Guerra Mundial, havia caigut presoner dels alemanys i era un més dins la munió de captius d'un d'aquells temibles camps de concentració. Concretament el «Lager de Beniamino vo», barracot número 18.
«Les poques patates que ens donen en mà cada tres dies, tenen ara llargs brots, pàl·lids i blancs com cucs. Això ha d'esser perquè ja estam en temps de primavera. A nosaltres, però, només ens està permès somniar. Somniar és la necessitat més urgent, perquè la nostra vida es troba a l'altra banda de la tanca de filferro, i més enllà del filferro, només hi podem anar en somnis. És precís somniar, aferrar-nos a la realitat amb els nostres somnis i no oblidar que encara som vius. D'aquestes inútils jornades fetes de grams, de no-res o de misèria, l'única part activa, l'única part vital, seran els nostres somnis. És menester somniar; i en el somni trobarem novament valors que havíem oblidat, descobrirem valors ignorats, corregirem els errors del nostre passat i la fesomia del nostre futur. Ens asseurem fora del barracot per a projectar les visions dels nostres anhels en la pantalla d'un cel lliure; i somniam amb els ulls molt oberts i la ment desperta, construint nosaltres mateixos la trama de l'esdevenir imaginari; som argumentistes, directors, actors, operadors i espectadors del nostre somni...».
Giovanni Guareschi, home de riques i fèrtils imaginacions, riquíssim en acudits, l'alter ego de Peppone i Dom Camillo, trobava refugi en el seu esperit... «El sol -miracle en aquest cel ofegat per niguls ombrius- il·lumina... el paisatge del meu somni i el converteix en un encegador matí d'estiu. Ignor com he pogut arribar fins aquí, i seria inútil voler saber-ho; en els somnis no hi ha oficines d'informació. Jo sé que l'esplanada -per la qual camina només un home d'uniforme quasi militar i amb un sac a l'espatla- és l'esplanada que hi ha al davant de l'estació, en la meva ciutat. I -el que més importa- sé que aquest home solitari som jo. M'he vist perfectament en contemplar-me dins l'aigua de la tassa en el qual centre Vittorio Bottego -entre dos salvatges de bronze- es demana si valia la pena explorar.
Veig, a contrallum, el perfil de la meva ciutat. Al davant de mi, com per acollir-me amb una colossal abraçada de ciment, s'obre en semicercle la gegantina coca del monument a Giuseppe Verdi...».
Nascut a Fontanelle di Roccabianca, Parma, el 1908, Guareschi sobreviuria al captiveri i la guerra per espai de vint-i-tres anys, els més fèrtils de la seva producció novel·lística. Morí a Cervia, Ravena, enmig de gran prestigi i popularitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.