La prospecció prèvia al dragatge ha permès trobar un jaciment arqueològic amb material de totes les èpoques, des del segle III abans de Crist fins a l'actualitat. Dins d'aquest es va trobar un peci, un vaixell que per la tècnica, els elements constructius i els materials arqueològics, els experts consideren tardoromà: «El sistema d'ancoratge de les posts és amb forats, llenguetes i claus de fusta». S'ha dibuixat, fotografiat i tornat a tapar. Jaciment i peci van aparèixer en el que va ser lloc d'ancoratge i descàrrega dels vaixells.
El jaciment, l'existència del qual i ubicació s'ha notificat al Consell de Mallorca, s'ha delimitat amb una zona de protecció «de vint metres a partir d'on els sondeigs van indicar que no apareixien restes» i, per tant, no entrarà a la superfície a dragar. Segons Mateu Riera, un dels cinc arqueòlegs que dirigeixen els treballs de control, «no s'ha posat en perill». Al costat de Riera completen l'equip Nuria Martínez i els arqueòlegs subaquàtics amb experiència en dragratges Albert Martin, Joan Santaolaria i Myriam Seco.
La prospecció, primera tasca que van haver d'escometre aquests especialistes, va començar amb l'anàlisi de tota l'àrea que es pretenia dragrar. Entre altres dades, comptaven amb un informe anterior, dels arqueòlegs Manel Calvo i Tomeu Salvà, que advertia que allà hi podia haver restes arqueològiques. Cal recordar que prop de Portocolom se situa el poblat talaiòtic d'Es Clossos, -on Calvo i Salvà han excavat-, els habitants del qual haurien tingut com a recursos alimentaris el marisc i el peix. També molt pròxim, a Felanitx, s'alça el Castell de Santueri, el port natural del qual no podia ser més que el que ens ocupa. D'altra banda, els vilatans de Portocolom saben que els bussejadors sempre ha trobat àmfores per allà. Totes aquestes dades indicaven la més que possible existència d'elements arqueològics al port.
Després de la prospecció, es van utilitzar 'testimonis de penetració', que són varetes d'1,60 cms amb les que es punxava al sediment, -«si hi ha ceràmica o fusta ja notes que passa alguna cosa»-, i es marcaven les zones que indicaven possibles indicis. Cada prospecció es va fer amb un mínim de 10 punxades. També es van realitzar sondeigs arqueològics per tot el port i «especialment on la vareta assenyalava alguna anomalia».
Finalitzada la fase de prospecció, va començar el dragatge, que els arqueòlegs controlen cada dia. Riera assenyala que el «protocol de control arqueològic de les zones autoritzades consisteix que tots els matins abans de començar la draga, que és quan hi ha bona visibilitat en el fons, els bussejadors es tiren i inspeccionen la zona dragada el dia anterior, el tall i la zona a dragar; si no apareix res, s'engega la màquina». Però això també necessita un control en superfície. Allà, una enorme graella fa de sedàs «filtrant l'aigua, la sorra, el llim i deixant sobre ella els elements més grans, ja sigui ceràmica, metalls, o qualsevol altra resta, explica Riera. Aquest sistema té dos objectius. «El primer és recuperar el material arqueològic dispers per la badia; el segon, serveix de garantia que no es destruirà cap jaciment que es pogués escapar en la prospecció prèvia».
Riera també conta que «del segle XIV per enrere gairebé no hi ha documentació escrita de Portocolom» fet pel qual, a través de l'estudi de les restes arqueològiques trobades, es podrà reescriure part d'aquesta. Del mar ha sortit ceràmica pretalaiòtica, talaiòtica, romana, bizantina, islàmica i medieval cristiana. De la bizantina, africana i de la Mediterrània oriental, compten amb un nombre destacable.
En finalitzar el dragatge del port, obra de la Conselleria d'Obres Públiques del Govern, es publicarà la memòria de tota la tasca arqueològica, segons va confirmar Mónica Pozuelo, vicepresidenta executiva de Ports de les Illes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.