Neix el químic Zsigmondy (1865)

Miquel Ferrà i Martorell01/04/06 0:00

Tal dia com avui neix a Viena Richard Adolf Zsigmondy, fill de metge, i que estava destinat a esser un important químic de la seva època. Va fer el doctorat en química orgànica a la Universitat de Munic el 1890 i després treballà en els laboratoris del doctor Kundt. Allà estant, s'interessà pels colors que produïen les solucions d'or quan eren aplicades sobre porcellana i havent practicat en aquesta matèria, entre 1897 i 1900 va fer feina a una vidrieria de Jena on pogué especialitzar-se en l'or col·loidal, element que s'escindeix en partícules tan fines que no es sedimenten, sinó que resten en suspensió dins l'aigua o un altre dissolvent, i formen, així, líquids de color roig intens o porprat. Això li va permetre de fabricar diferents tipus de vidre de color i també una varietat blanca, dita «lletosa», força popular. Aquesta simple aplicació industrial dugué Zsigmondy a estudiar altres aspectes més rigorosament científics del tema i quan observà que les partícules, tot i que eren tan petites que no es podien veure amb un microscopi ordinari, eren prou grans per a produir l'efecte Tyndall, és a dir, dispersaven la llum.

Aclarí Zsigmondy: «Si faig passar la llum a través d'una solució col·loidal i si col·locam un microscopi sota un angle convenient al raig de llum, només la llum dispersa podrà entrar en el microscopi i encara que les partícules col·loidals no es puguin veure en detall, almanco les podrem distingir com punts de llum que ens permeten comptar-les, estudiar el seu moviment i deduir-ne el tamany i la forma».

Com sol passar amb tots els investigadors genials, altres químics mostraren el seu desacord amb les experiències i enunciats de Zsigmondy entorn de l'estructura col·loidal. Angoixat per tanta rancúnia miserable i volent provar que el que deia era cert, el 1900 decidí fabricar un ultramicroscopi. Li dugué dos anys de temps acabar-lo. Poc s'imaginava posar-se ell mateix l'argolla al coll.

El 1902 va fer la primera prova real del nou aparell amb unes solucions col·loidals d'or. La seva sorpresa fou la de descobrir que les seves teories anaven errades, però el seu ultramicroscopi va esser de gran utilitat a altres científics, fins que el superà el microscopi electrònic que una generació després inventà Zworykin. Zsigmondy era nomenat el 1908 professor de la Universitat de Gotinga, on va seguir amb les seves investigacions. El 1925 li era concedit per tots els seus treballs el premi Nobel de química i quatre anys després, a Gotinga mateix, acabava la seva existència terrenal. Admirem, un cop més, els homes, que entregant tota una vida de tasca científica, col·laboren a treure la humanitat d'una bona part de les seves ignoràncies.