Molt sabut és que l'arqueologia consisteix, mitjançant l'anàlisi dels vestigis de l'activitat humana en estudiar no només les antigues civilitzacions, sinó també l'entorn ecològic i l'evolució dels processos culturals dels períodes més remots. Si com a ciència es pot dir que no va aparèixer fins al segle XVIII, i arrelà després del descobriment, a començaments del XIX, amb la Pedra de Rosseta i l'inici de l'Egiptologia, existí, tanmateix, des de l'Edat Mitjana aquesta afecció per desenterrar els misteris dels avantpassats i el retrobament de relíquies bíbliques o apostòliques.
Dins aquest context es pot situar el «rescat» de les restes mortals de Sant Indaleci, que tal dia com avui, després d'una atzarosa aventura per part dels seus trescadors, eren portats al monestir de Sant Joan de la Penya, que aquell any queia en Dijous Sant.
Resulta que a finals del segle XI, essent rei d'Aragó i Navarra Sanç Ramírez i abat del monestir de Sant Joan de la Penya, un altre Sanç, es volia recobrar, per dipositar-les en aquell santuari, les restes esmentades i havent passat per aquell santuari aragonès un cavaller, de nom Garcia, a anava a fer la carrera de Sant Jaume de Galícia, se li encarregà la difícil missió de cercar aquelles relíquies, aleshores a terra de musulmans, i portar-les a Aragó. Acabà primer el seu peregrinatge el tal Garcia i llavors, ja de retorn, decidí acceptar la missió. Així, amb la companyia de dos monjos, Evanci i un altre, que nomia també Garcia, anaren cap a Múrcia i allà es varen assabentar que els reis moros de Sevilla i Almeria estaven en guerra. De fet, la disputa, era per un poble, Pechina o Paschena, a una llegua d'Almeria o on, segons tradició, estaven soterrats els ossos de Sant Indaleci. Ja és casualitat. Aprofitant l'avinentesa, Don Garcia s'ofereix al rei de Sevilla per recobrar la vila en litigi. Aquest accepta, posa soldats al seu servei, i el cavaller cristià amb els dos monjos, entren, poc després, victoriosament, a Paschena. Amb la vila en el seu poder es dediquen llavors a excavar la que fou església cristiana per tal de trobar el sepulcre de Sant Indaleci. Cercaren i cercaren sense resultat fins que uns somnis de visionari els digueren el punt exacte on havien d'aixecar el trespol. Ho feren i toparen les aixades amb una caixa d'alabastre que contenia una inscripció llatina: «Aquí reposa Indaleci, primer bisbe de la ciutat d' Urci, que fou ordenat a Roma pels sants Apòstols».
Quan l'exèrcit del rei de Sevilla marxà vers Almeria, ells restar en tots sols, a la reraguarda, aprofitant aleshores per a separar-se d'aquella contesa i fugir per Dènia, València, Tortosa i Lleida, cap a San Joan de la Penya. Allà, rebuts triomfalment, hi hagué gran festa i col·locaren les relíquies dins una arqueta de plata. El dia 28 de març passà al santoral amb el nom de «Traslació de Sant Indaleci».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.