Fra Juníper Serra, el que serà el colonitzador i evangelitzador de Califòrnia, nascut a Petra el 1713 i mort a San Carlos de Monterrey el 1784, predicava per darrera vegada la quaresma, puix que era famós i celebrat quaresmer que omplia els temples de feels de gom a gom amb la seva eloqüència, a terres mallorquines i ho feia, precisament en el seu poble de naixença, Petra.
Com era Petra en aquells moments? La visió més apropada a tal vila de l'interior de l'illa la trobam en el mapa de Mallorca del Cardenal Despuig, del 1795, que apareix ornat amb nombroses vinyetes informatives, ben útils, tant pel text com pels dibuixos. El text, on s'hi pot veure centrat el segell del municipi, és a dir, la corona papal i les claus de Sant Pere, podem llegir: «Petra es una de las primeras poblaciones de la isla, y llamada con este mismo nombre por los moros. Habitan en su distrito 604 vecinos, y tiene en él un molino y fábrica de papel, su cosecha es de granos, legumbres, vino y ganado».
Les imatges ens mostren un pagès llaurant, un camp ben arbrat i al fons, al davant d'unes muntanyes, l'aglomeració de cases entre els seus dos temples més significatius: l'església parroquial de Sant Pere i l'església del convent franciscà de Sant Bernadí. Petita la vila, doncs, en aquella època, però ja dotada dels edificis religiosos que definirien, d'alguna manera, la vida del personatge, il·lustre i universal.
Predicà Fra Juníper a Petra la Quaresma fins el dia del Ram, que aquell any era el 30 de març, i fou aquell mateix dia que li arribaren les patents, segons les quals, li era permès viatjar a Amèrica. Diu el Pare Palou, el seu primer biògraf i el frare que li féu entrega de la documentació, que Fra Juníper va estar més content de rebre aquell permís que si l'haguessin fet bisbe. Acabada la predicació quaresmal, pronuncià també per a la seva gent més propera, el sermó dels dimarts de Pasqua i això va esser a la romeria anual dels petrers al Santuari de Bon-Any. El dia següent s'acomiadava dels seus pares, que no veuria ja mai més, deixant-los en la ignorància dels seus projectes tan plens de perills i dificultats. Encara hagué d'esperar, a Palma estant, fins el diumenge, 13 d'abril, per embarcar-se. En companyia de dos altres religiosos, prengué passatge a un vaixell anglès que des de Portopí l'havia de dur a Màlaga. Avui en dia ens costa pensar que aquell viatge de Palma a Màlaga tardàs quinze dies però així era la cosa en el decurs d'una navegació més o menys accidentada. De Màlaga, els missioners, anaren a Cadis, des d'on es farien a la vela rumb a les Índies Occidentals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.