La sol·licitud, firmada per Bartomeu Vicens, conseller de Territori del Consell de Mallorca, la fa aquesta institució com a «competent en matèria de patrimoni històric i a la vista de les peticions rebudes per a l'estudi d'aquests béns per part de la comunitat científica».
En el Consell s'han rebut peticions d'investigadors per estudiar aquests metalls i ceràmiques. Al document a la jutgessa que va veure l'anomenat «cas Santueri» s'especifica que, mantenint la custòdia, de moment, el Museu de Mallorca, sense que els materials hagin de sortir de les seves instal·lacions, accedeixi a l'aixecament del precinte de les caixes únicament a efectes que puguin ser estudiades».
Cal recordar que les esmentades caixes contenen restes arqueològiques que Spillman va treure de Santueri entre 1996 i 2001, primer sense permís i des de 1998 amb un de prospecció firmat pel propi Consell, utilitzant un detector de metalls.
Després de l'enrenou provocat per la notícia, que va destapar El País el febrer del 2002, Spillman tornà al Consell sis caixes amb objectes arqueològics de metall -monedes, sivelles, penjolls, entre altres-, que es varen dipositar al Museu de Mallorca, aleshores dirigit per Guillem Rosselló Bordoy, on ja es trobaven més restes que el metge li havia lliurat anteriorment a aquesta data.
Quina és la situació dels materials de Santueri avui? Joana Maria Palou, actual directora del Museu de Mallorca i directora insular de Cultura i Patrimoni quan saltà la notícia, ho explica atenent-se a la normativa i diu que les caixes esmentades, sis, entraren al centre «amb una acta provisonal perquè es van lliurar uns dies en què, per festes, el museu havia de romandre tancat; en ser tan nombrosos, en un dia no hi havia temps de fer-ne l'inventari, per la qual cosa es decidí que, dies després, es faria aquest, que no es va realitzar perquè arribà l'ordre del precinte judicial». Per això «l'acta és provisional, perquè es refereix a les caixes, als contenidors». L'inventari i l'acta definitiva, que vénen a ser com el carnet d'identitat de tot el que entra legalment al Museu, serà la primera acció que posin en marxa al centre si el Jutjat autoritza el desprecintament.
Per què anaren els materials al Museu? Perquè, segons assenyala Palou, «d'acord amb la legislació estatal o autonòmica, el material d'origen arqueològic o que ve donat per excavacions ha de passar a un museu de titularitat pública. Fins ara, sempre s'ha decidit que el material es lliuri al Museu de Mallorca». Aquesta decisió l'ha presa el president de la Comisisió de Patrimoni. I, encara que tractant-se d'arqueologia no seria el més lògic, es podria ordenar que anassin a qualsevol altre museu de l'Illa de titularitat pública. Una vegada al centre, entren a formar part del seu fons «i la gestió és exclusiva del museu d'acord al corpus legislatiu». Un dels objectius del museu és «conservar, investigar i difondre» el patrimoni, «la llei ens obliga a posar els fons al servei dels investigadors acreditats sense cap tipus d'exclusivitat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.