Barcelona era anomenada pel sensacionalisme «la ciutat de les bombes» i, de fet, els atemptats eren força freqüents. Això era degut, sens dubte, al seu caràcter de ciutat industrial, allà on els grups obrers entraven a formar part dels moviments proletaris i la burgesia segellava una certa aliança amb els poders de l'Estat.
Terrorisme eren els pistolers que llogava el capital per tal d'espantar els líders dels treballadors i terrorisme la bomba que esclatava a qualsevol cap de cantó i vessava sang innocent. La premsa mallorquina ho contava així: «Ayer noche, alrededor de las nueve, un nuevo atentado terrorista hizo cundir la alarma y sobresalto por la ciutat, a la par que tiñó de sangre inocente una de sus calles. El lugar escogido por los incógnitos criminales fue esta vez la calle de Fontrodona en su desembocadura a la de Vilà i Vilà. Un estallido formidable que hizo vibrar puertas y ventanas fue la delación del hecho, y los gemidos de un inocente, que la casualidad fatal deparó en aquel lugar, el epílogo trágico de tan cobarde atentado. A las nueve y media, otra bomba explotó en la calle de Lorenzale, en la casa número 23. El explosivo estaba colocado en la tubería de desagüe».
Un any més tard, el moviment àcrata aconseguia eliminar, a Madrid, un significat personatge de la vida política: «Aquest vespre, després de la sessió de les Cambres, es dirigia el senyor Dato a casa seva en automòbil. Des d'una motocicleta, que seguia l'auto, tres individus que hi anaven dispararen disset trets, ferint el senyor president, Eduardo Dato. Aquest fou de seguida conduït a la Casa de Socors, on morí. El president va rebre tres trets de bala al cap i altres a la resta del cos. A Mallorca hi hagué una manifestació de protesta contra tal assassinat i fou realitzada una sessió extraordinària a l'Ajuntament.
I mentre totes aquestes coses s'esdevenien a través de tot un any massa «calent» pel que feia a l'ordre públic, la premsa posava un i altre cop en dubte la conveniència d'aplicar als assassins la pena capital. Així, un editorial es queixava de la pena de mort dictada per l'Audiència de Palma a un individu que havia comès un crim: «Altres mitjans hi ha. Un home condemnat a la darrera pena ens ha d'imposar llàstima, i hem d'intercedir per tal que el Rei li commuti la terrible pena. Fa ja molts anys que no ha estat executat cap reu a la nostra província. Seria dolorós que ara haguéssim de presenciar espectacle tan trist i depriment».
Setmanes després, des de les pàgines del periòdic, algú insistia a fer reflexionar el lector sobre la pena de mort: «El Govern ha rebutjat l'indult de l'individu anomenat Juan Mina, condemnat per un delicte de sang comès a Moscari...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.