Neix Cantor, el màrtir dels números (1845)

TW
0

Neix a Sant Petersburg, Rússia, el matemàtic Georg Cantor. La seva família emigrà a Dinamarca quan ell tenia onze anys. Encara que d'origen jueu, els Cantor, la mare era catòlica i el pare protestant. Però el nin, més que preocupar-se per les religions, ho va fer per les matemàtiques, i malgrat el disgust del seu progenitor, que el volia fer comerciant, Georg es va voler dedicar professionalment a les ciències exactes. El 1867 n'obtenia el doctorat amb una tesi sobre un punt comentat per Gauss i el 1872 n'era nomenat professor a la Universitat de Halle. Dos anys després sorprenia el món científic quan començava a introduir conceptes estranys entorn de l'infinit. Aquest era un tema que intrigava ja Zenó, vint-i-tres segles abans, i Cantor decidí que per tractar de l'infinit s'ha d'exposar correspondència entre dues sèries. Per exemple, és possible emparellar la sèrie de números naturals 1, 2, 3... amb la sèrie de números parells, 2, 4, 6... de manera que cada número del primer grup resti associat amb un número del segon, i per a cada un del segon n'hi ha un del primer. Aquesta és la correspondència biunívoca. Per tant, d'aquesta manera es pot raonar que la quantitat de números parells és igual que la de números naturals, sense tenir en compte el sentit comú que diria que aquests són justament el doble d'aquells. Per tant, l'aritmètica dels números infinits no és el mateix que l'aritmètica familiar dels números finits.

Cantor construí, doncs, una estructura lògica completa i demostrà que una sèrie completa de números transfinits representava diferents ordres d'infinits. Això volia dir que tots els números racionals podien establir una igualtat en la sèrie de números sencers, però no així els números racionals més els irracionals. Aquests eren números reals i representaven números transfinits més elevats que els números sencers. Els números de punts d'una línia s'emparellaven amb els números reals i també representaven el número de transfinits.

En resum: una correspondència entre els punts d'una línia i el conjunt de números reals, una demostració definitiva a la qual va fer costat un altre famós matemàtic, Dedekind. Però no tot fou per a Cantor un llit de roses.

Ben al contrari. Se li multiplicaren els contraris, els enemics i els envejosos. Especialment entre els seus col·legues. Debats, controvèrsies, tensions, burles... El pitjor de tots fou Kronecker.

Aquest, que posseïa un concepte de l'infinit semblant al de Zenó, l'atacà reiteradament i altres matemàtics li donaren suport. Amb tot això la salut mental de Cantor s'afeblí. Caigué dins una fortíssima depressió i morí a un manicomi de Halle, Saxònia, el 1918. Els matemàtics del segle XX li donaren la raó i la llevaren a Kronecker. Un poc massa tard, és clar.