Els nostres llinatges romans (1959)

Miquel Ferrà i Martorell03/03/06 0:00

El filòleg Francesc de Borja Moll publicava un ambiciós estudi d'antroponomàstica sota el títoEls llinatges catalans, que ens apropa a la nostra realitat més íntima, allà d'on ve o el que significa la nostra dada identificadora de caràcter més públic. L'obra és més que un assaig de divulgació lingüística i incideix en les diferents etapes de la nostra història, tot començant, és clar, per la romanització. Així, en relació amb aquells moments pretèrits tan remarcables, ens diu: «A molts de pobles antics cada individu duia un sol nom. Els romans, que primitivament seguien l'ús del nom únic, tencaren aquest costum, introduint dos, tres i fins quatre noms per designar cada individu, dins les classes socials elevades.

Cada ciutadà romà tenia un praenomen (nom individual) i un nomen gentilicium (nom derivat de la gens o tribu d'on descendia). Amb la subdivisió de gentes en famílies es féu necessari distingir més, i des del temps de la República s'introduí ecognomen, que era el nom de la família, i encara de vegades s'hi afegia un sobrenom (agnomen) que expressava una circumstància personal de l'individu. Han esdevingut exemples clàssics d'això el triple nom de Ciceró i el quàdruple d'Escipió l'Africà:

Praenomen: Marcus; nomen gentilicium: Tullius; agnomen: Cicero.

Praenomen: Publius; nomen gentilicium: Cornelius; cognomen: Scipio; agnomen: Africanus».

Els nostres llinatges procedents de noms llatins o preromans no pertanyents al santoral cristià són nombrosos en els territoris de llengua catalana i només n'esmentarem els que trobam amb més o menys freqüència a les Illes. Són els següents:

Adarró, d'«Adarrone», nom preromà; Aguiló, del cognom llatí «Aquilone», derivat d'«aquila» o «aquilus»; Albanell, del llatí «Albanelus», que és diminutiu d'«Albanus»; Albons, del llatí «Alburnis» o «Albone»; Altayó, de la forma llatina «Altilione», derivada del gentilici «Altilius»; Aranyó, del cognom «Aranione», derivat d'«Aranius»; Cardell, de «Cardellus», variant del cognom «Cardelus», que es troba en inscripcions llatines de l'Àfrica; Catany, del nom personal llatí «Cattanius»; Cerdó, del cognom grec «Cerdone», o bé del llatí, que significa «sabater»; Creixell, de «Crassiellus», diminutiu del cognom llatí «Crassius»; Danús, del nom llatí tardà «Domnucius»; Foixà, derivat de «Fuscus»; Fortuny, de «Fortunius» ; Fullana, forma femenina del cognom Fullà; Furió, de «Furius»; Gayà, de Gaius; Galiana, forma femenina de Galià; Horrach, nom preromà, d'Orreka o d'Orrachi; Magrinyà, de «Macrinianus», i aquest de «Macrinius»; Mayans, de «Manlianus», i aquest de «Manlius»; Marcús, de «Marcucius», derivat del prenom llatí «Marcus»; Marsillach, de «Marcellus»; Moyà, de «Modianus»; Orellana, d'«Aureliana» i aquest, d'«Aurelius»; Salvà, del llatí «Silvanus», nom del déu dels boscos; Servià, de «Servianus» i aquest de «Servius»; Solà, de «Solanus»; Xirinacs, de «Sereniacus», i aquest, de «Serenus»...