Tomás Cavanna és el director gerent de la Fundació Camilo José Cela d'Iria Flavia. Aquests dies és a Palma per assistir a la presentació avui de Camilo José Cela: Fabulador. Entre la mirada i la memòria.
De l'exposició, Cavanna afirma que «dels 60.000 elements que, sobre Cela, hi ha a la fundació, els organitzadors de l'exposició n'han triat cent trenta i la veritat és que el que he pogut veure avui mateix -per ahir- m'ha agradat, crec que es representa l'espai celià que es pretenia». La cosa es preveia difícil perquè Cela era tan perfeccionista en alguns aspectes que no dubtava a recercar i regirar tot el que fes falta per tal de trobar ebureau on va escriure La familia de Pascual Duarte.
Aquesta mostra, que neix amb esperit itinerant, «s'havia d'inaugurar a Palma, que és un indret on Cela va viure gairebé quaranta anys», i un lloc de producció important de l'autor de Viaje a la Alcarria.
Cavanna es fa molt de ressò de la importància de la Fundació Camilo José Cela, un projecte en el qual l'autor que li dóna nom va treballar gairebé vint anys: «Era un home increïble, no es coneix cap cas d'un escriptor en la literatura universal que tengui una idea tan completa i sistematitzada de la seva obra».
Sistemàtic
De fet, el premi Nobel era tan sistemàtic que es guarden unes setanta mil cartes, una correspondència d'anada i de tornada, ja que Cela, tal volta marcat per l'educació britànica de la seva família, guardava còpia de totes les cartes que enviava.
Sobre aquest fet Cavanna comenta que un dels projectes de la fundació (que acull estudiosos de l'obra de l'escriptor durant tot l'any) és arribar a un acord amb l'editorial Destino per tal de publicar l'epistolari celià, bàsicament la correspondència que mantenia amb escriptors a l'exili (Max Aub, Emilio Prados, Altolaguirre, Cernuda, Alberti,...). «Ell va aconseguir que la majoria d'escriptors tornassin a participar en la vida literària espanyola», explica.
Cela també va mantenir correspondència amb autors catalans, com Josep Pla o Salvador Espriu: «La lletra d'Espriu és gairebé impossible. És perfecta però tan petita que s'ha d'interpretar amb lupa», afirma Cavanna, que ressalta la importància de la pàgina web de la fundació, fundacioncela.com, una de les més visitades de Galícia i que pretén difondre el llegat del Nobel.
Amb el cinquantè aniversari de la fundació de Papeles de Son Armadans, la fundació ha digitalitzat tots els números d'aquesta publicació de la qual, a més, n'ofereix exemplars per Internet: «Si algú vol acabar una col·lecció, la fundació té un remanent important de revistes i, per tant, en pot vendre», assegura Cavanna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.