L'obra «Còmplices» escenifica la psicologia dels maltractadors

El text, escrit per Isabel-Clara Simó, ha estat pensat de manera expressa per a Cortès, que trobava molt adient escenificar una peça que reflectís la perpectiva d'un home que maltracta la seva dona, per veure els seus pensaments i com ha pogut arribar a aquest límit. «S'han fet obres des de la perspectiva de la víctima, però no des de la del botxí, per saber com es pot arribar a l'extrem de matar la dona», afirmà Cortès. «Tot va començar a partir de converses amb els amics i amb la meva parella, de veure cada dia a les notícies maltractaments de dones», remarcà l'únic actor de l'obra.

Cortès ha trobat molt interessant encarnar aquest personatge, que «pot qüestionar moltes coses als espectadors, perquè revela l'amarga veritat dels homes». Segons ell, «el teatre, a part d'entretenir, ha d'estar en contacte amb els fets socials, perquè s'impregna de les nostres vides».

El títol del muntatge, Còmplices, és una crítica directa no tan sols dels maltractadors, sinó de «tota la societat que dóna cobertura a aquests fets, i que els justifica per defensar el poder de l'home enfront de la dona». A més, aclarí: «El més sorprendent és que l'home és una persona normal, podria ser qualsevol de nosaltres; és un home que sap que no ha obrat bé, però que en certa manera se sent innocent i es justifica».

La direcció és a càrrec d'Imma Ochoa, que ha tingut molta cura de l'escenificació. A través d'aquesta, materialitza els conflictes interns del personatge, utilitzant un «submón industrial de tubs i conductes per simbolitzar els pensaments que passen pel cervell del protagonista», explicà Cortès.