TW
0

X. RIUTORT.Palma.
Continua el cicle «Compositors nord-americans del segle XX» dijous 23 de febrer a les 21 hores a l'Auditòrium, amb obres de Bernstein, Corigliano i Copland, interpretades per l'Orquestra Simfònica de Balears «Ciutat de Palma», que té Geoffrey Simon com a director convidat.

Aquesta selecció suposa una fita atípica dins la programació. Especialment pel que fa al Concert per a clarinetista i orquestra de Corigliano que, com digué el director, «és tota una experiència estereofònica, hi ha moments en què la música comença a una banda de l'escenari i es va transferint a través dels músics per tota la sala; hi ha fins a nou instruments de vent repartits pel públic. L'espectador podrà experimentar un efecte sonor increïble». Aquest peça de Corigliano, mai no estrenada a l'Estat espanyol, compta amb el clarinetista alacantí Eduardo Bernabeu, que Simon qualificà com a «màgic en la seva manera de tocar» i «musicalment perfecte, sempre un èxit». L'obra és molt oberta, segons el director: «Hi ha moments lliures, espontanis, de certa improvisació, on el clarinestista juga amb l'orquestra».

Segons Bernabeu, «és una obra amb molta dificultat, pels efectes que crea, amb notes sobreagudes i molt greus; només l'han gravat tres clarinetistes, tanmateix nosaltres també l'intentarem gravar aquest vespre». Bernabeu recomanà l'assistència al públic en general: «Els espectadors quedaran impactats, siguin músics o no, perquè és molt espectacular».

A part d'aquesta exclusivitat de John Corigliano, l'Orquestra Simfònica de Balears «Ciutat de Palma» representarà Prelude, Fugue and Riffs de Leonard Bernstein i la Simfonia número 3 d'Aaron Copland.

Tots tres són compositors americans del segle XX, «encara que cadascú té una visió diferent de la música i d'Amèrica», segons el director. «Bernstein per exemple és un pont entre el jazz i la música clàssica, de fet el tocam amb una big band com al jazz, amb clarinet, cinc saxofons, cinc trompetes, quatre trombons, contrabaix i percussió, és molt divertit», remarcà el director Simon: «Corigliano és més agressiu, és de Nova York; Copland és més tranquil, és del centre d'EUA, té una visió més simple d'Amèrica, amb emocions directes, amb optimisme».