TW
0


Dins el cicle de conferències Art, Educació i Museus que es desenvolupa a la Fundació Pilar i Joan Miró, el torn li tocà ahir a Helen O'Donoghue, comissària en cap i coordinadora de programes d'educació i comunitat de l'Irish Museum of Modern Art de Dublí.

Davant un auditori de més de cent persones, la major part professors i educadors, i sota el títol d'«Un espai per créixer. Treballant amb nins, joves i els seus professors», O'Donoghue donà a conèixer els diferents programes educatius que sota la seva responsabilitat es duen a terme al museu d'art contemporani d'Irlanda, i en especial el programa INMA, reconegut internacionalment per la seva alta qualitat i responsabilitat social per a tot tipus de públics, reflectint una política cultural consolidada dins del museu en relació a polítiques d'accés, participació i inclusió social. Els programes artístics-educatius d'O'Donoghue, dirigits principalment a nins i al·lots de primària i secundària i a la tercera edat, han servit de model al Ministeri d'Educació d'Irlanda.

L'objectiu principal d'aquests programes, molt estesos a Irlanda i Anglaterra, però pràcticament inexistents a l'Estat espanyol, és donar a conèixer els museus com a recurs didàctic i pedagògic a més d'impulsar l'interacció de l'artista amb el públic. Per la comissària en cap d'IMMA, «l'art modern i contemporani és més adient que el clàssic per aquest programes simplement perquè els artistes són vius i l'espectador pot conèixer directament l'artista i el procés creador de la seva obra». Aquest tipus de programes, obligatori tant en l'escola privada com pública d'Irlanda, ajuda col·lectius marginals, o poc inclinats a l'accés a la cultura i l'art, a conèixer les arts visuals mitjançant la línia de feina anomenada «Investigació-Acció», i que ha servit d'inspiració i model per a programes d'intercanvis europeus com el Sòcrates o Leonardo.

Per Helen O'Donoghue, «perquè l'art traspassi les barreres socials i culturals, i estableixi nexes d'unió cap i amb les persones amb el fi de tenir accés a la realitat dels altres, en primer lloc hem d'aconseguir un accés genuí en un context social i cultural determinat».

Des de l'any 1991, l'IMMA ha centrat els seus esforços «a generar oportunitats que permetin a grups de persones a entrar en relació amb l'art i els artistes, bé a les instal·lacions al recinte de Kilmainham, o a través de diferents centres de tot Irlanda en el context del Programa nacional del Museu».