Aquesta «fuita» de les prop de mil monedes motivà un notable escàndol i l'obertura del corresponent expedient judicial per contravenir la Llei del patrimoni. La Justícia no hi va veure responsabilitats, però a hores d'ara les monedes continuen precintades i dipositades a la caixa forta del Museu de Mallorca.
El director insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, confirmà ahir que «a l'espera de l'informe tècnic i jurídic, consideram que aquestes monedes són competència nostra i demanarem que el jutge les desprecinti per procedir al seu corresponent estudi». D'altra banda, fonts oficials de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Matas indicaren que «estam a l'espera del que digui el Consell, ja que les competències en matèria arqueològica són seves i ells n'han de demanar el desprecintament».
Pels estudis realitzats a Alemanya per professors de la Universitat de Tubinga (ja que a Mallorca no s'han estudiat mai) se sap que aquest «tresor» conté també cinc segells bizantins de gran importància, ja que demostrarien que a Mallorca hi havia una estructura d'Estat bizantí, fet del tot desconegut fins ara. Així, segons un article publicat pel professor Guillem Rosselló Bordoy, al Botlletí de la Sociertat Arqueològica Lul·liana sobre el treball de Tubinga s'identifiquen els cinc primers mallorquins que foren alts càrrecs entre els segles VII i VIII. Es tracta del duc Sergios; del prefecte Georgios; del cònsol i militar Ioannes i del també cònsol Theodotos, a més d'un altre mallorquí important de l'època anomenat Ioannu. Tot aquest gran llegat està pendent d'estudi per part dels tècnics mallorquins perquè les monedes i els segells estan precintats pel jutge i perquè les institucions competents no s'havien mogut fins ara després de l'«espoliació» de Rupert Spillman.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.