L'històric polític independent i activista en defensa del català Francesc Ferrer i Gironés va morir a primera hora d'ahir horabaixa a causa d'una llarga malaltia, segons varen confirmar fonts d'ERC, formació a la qual estava lligat en els últims anys i a la qual representava com a segon tinent de batle a l'Ajuntament de Girona.
No es preveu la celebració de cap cerimònia pública ja que el mateix Ferrer Gironés així ho va manifestar. Ferrer i Gironés va néixer a Girona el 26 de juliol de 1935, tenia tres fills, i era perit mercantil, a més d'exercir com a gerent de diverses empreses. De ben jove va desplegar activitats socials, cíviques i culturals, concentrada especialment en la defensa del català, per la qual cosa va rebre el passat 30 de novembre la Creu de Sant Jordi.
També havia rebut la Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977), el Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986), l'Ordre del Mèrit Constitucional (1988), i una menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).
Ferrer Gironés va dedicar gran part de la seva activitat política a la defensa de la llengua catalana davant d'organismes i institucions de l'Estat i a la conscienciació lingüística dels catalans. També va actuar en defensa del cooperativisme i de les empreses d'economia social i va propugnar sembrar la recuperació de la sobirania de Catalunya.
A més de diversos estudis econòmics i socials, Ferrer i Gironés va fer una important aportació a la historiografia del català amb La persecució política de la llengua catalana (1985). També va publicar diversos llibres d'anàlisi política com Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió Lingüística (1990), Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000), El Gran Llibre per la Independència (2004), i va ser coautor d'Els Drets lingüístics dels catalanoparlants (1990).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.