Un remei contra la gatera (1909)

A cada punt, la premsa diària sorprenia el lector amb anuncis sensacionals. Per altra banda, és ben cert que per a molts homes decebuts de la vida, i alguna dona, l'alcohol era la sortida més fàcil i econòmica. A França, que no hi devia haver massa més gats que a Espanya, les autoritats promovien, en aquells dies, a les escoles, una forta campanya contra l'embriaguesa. No és que Mallorca anàs en aquells dies molt sobrada de vi. Ben al contrari, després d'haver estat un país vinícola, amb importants exportacions, havia patit en les seves vinyes els efectes d'una paorosa plaga. La fil·loxera es va localitzar a Llucmajor el 1891 i l'any següent ja havia envaït la major part dels camps d'aquest conreu. La fil·loxera, Philloxera Vastatrix, és un insecte hemípter, semialat, succionador, que s'alimenta de la saba del cep, fins al punt de causar-li la mort. Però si Mallorca ja no produïa quasi vi, no li mancaven tavernes i tavernons, tant a ciutat com a fora vila.

I això, l'abús del brou, era el que l'anunci volia resoldre.

«La borrachera no existe ya. El Coza maravilloso se puede tomar en café, leche, licor, cerveza, agua o en alimentos, sin saberlo el bebedor. El polvo Coza produce el efecto maravilloso de disgustar al borracho del alcohol. Obra tan silenciosamente y con tanta seguridad que la mujer, hermana o hija del bebedor pueden administrárselo sin saberlo él y sin que se necesite decirle lo que determinó su cura. El polvo Coza ha reconciliado millares de familias, ha salvado millares de hombres del oprobio y del deshonor y les ha conducido a más de un joven por el camino derecho de la felicidad, y prolongado muchos años la vida de ciertas personas...».

La cosa no podia ser més gràfica. Es veia com una mà escanyava una botella de cervesa... I tal publicitat afegia:

«La Casa que posee este polvo maravilloso, envía gratuitamente, a quien lo pida, un libro de testimonios y una muestra...».

Després d'assegurar que el Polvo Coza és inofensiu, es troba a totes les farmàcies de Mallorca i en el «Centro Farmacéutico» de Palma, posava a la vista de tothom l'adreça del laboratori fabricant: Coza House, 76, Wardour Street, Londres, 264.

I tanmateix, les gateres seguien fent matx.
Ho deia, amb tota la seva irònica càrrega d'agressivitat, aquella trista glosa misògina:

«Lo millor, aixecar-se d'hora/ i berenar ben matí/ i pegar fort an es vi/ i llavors atupar sa dona».

O aquesta altra:
«Abans de morir, diré/ que es qui me fará sa fossa/ la'm fassa dins un celler/ baix de sa bóta més grossa».