TW
0

M.T.Palma.
L'escriptor i periodista mallorquí Sebastià Bennasar presentarà aquest diumenge, i dins el marc de la XVII Setmana del Llibre en Català, El dia de l'alliberament, un recull de contes que suposa el seu primer llibre publicat des que fa cinc mesos deixà la seva feina com a redactor en cap de Cultura de Diari de Balears per instal·lar-se a Barcelona i centrar les seves energies en la producció literària.

-Jo mai no he deixat d'escriure contes, ben al contrari. No crec que hi hagi gèneres fàcils o difícils, sinó històries que volen ser contades d'una manera o d'una altra. Els contes són molt complicats perquè condenses tota la informació en molt poc espai i a sobre has d'aconseguir els efectes que vols, com la sorpresa, la riallada o l'emoció del lector, però és un gènere molt arrelat a la tradició literària la catalana. -És que en aquesta obra és on es pot veure un nou narrador, molt més interessat per altres temes que la cultura urbana; igual és que m'he fet més gran. No vull fer sempre el mateix tipus de llibres, seria estúpid. Ara és quan m'he de divertir i intentar obrir els camps i els estils. -Jo no en jutjaré el ressò, però és vera que quan escric intent ser tan lliure com sigui possible i divertir-me molt. Com diu una amiga, ens fa falta fer més l'amor i fotre manco. -És una obra molt més madura, sense que això vulgui dir que es perdi gens de frescor, és una obra darrere de la qual hi ha moltes més lectures, i és sobretot un acte de llibertat i de reivindicació de la influència d'altres tradicions no necessàriament literàries. És la meva visió del món.

-Què és El dia de l'alliberament?
-És un llibre de contes on he pogut expressar-me amb total llibertat, i així es demostra en les temàtiques que es toquen. És el fruit de molts anys de treball, lliure i inconstant, perquè els contes permeten ser creats així.

-Tornau als contes, un gènere amb el qual ja hi heu conviscut...

-Quines diferències hi ha amb la novel·la?
-És una qüestió d'estil. Jo crec molt en la fusió de gèneres i la principal diferència és això, la llibertat. Una novel·la exigeix dedicació constant a un sol tema durant un temps més o manco llarg de temps i t'absorbeix. Amb els contes pots donar sortida a moltes històries d'una manera molt més ràpida, històries que també es mereixen ser contades.

-Els personatges són prou atractius: suïcides, editors, escriptors... però també sirenes!
-A Barcelona, la vostra darrera novel·la, «Cartes que no lliguen», ha tingut un gran ressò mediàtic... tal volta perquè la vostra manera d'escriure és fresca, diferent, sense manies, sense cotilla?
-Quines diferències hi ha entre les anteriors obres i l'última?