Miquel Ferrà i Martorell17/02/06 0:00
TW
0

Clara Stinnes, filla d'un industrial alemany, propietari d'una fàbrica d'automòbils, va dur a bon terme els anys 1927, 1928 i 1929 una gran gesta: recórrer en cotxe 49.239 quilòmetres a través dels continents. Els aventurers han d'estar fets d'una fusta especial i Clara Stinnes, dona jove, es sentia feta d'aquesta fusta des de la més tendra infantesa: «Pel que jo en puc recordar, mai, ni quan era un infant petit, no ha mancat dintre meu el desig d'aventura. Sempre he sentit l'atracció del que és desconegut, de les grans estepes, dels boscos impenetrables, dels cims eternament nevats i de les muntanyes augustes i solitàries. Per més esforços que feia la meva mare per despertar-me la tendència a les activitats pròpies de la dona, jo demostrava sempre altres afeccions. Sempre que ella em manava ajudar-la a cosir, o a sargir calces, jo fugia amb tota la rapidesa de les meves cames. Preferia sentir el nostre cotxer Frederic, a l'estable, que em narrava històries militars mentre em muntava sobre un dels cavalls, o també m'agradava capficar-me en la lectura de les grans gestes alemanyes o en les dels llibres d'històries índies i d'aventures. Dins la meva fantasia no hi havia més lloc que el que dedicava al vell Shatterland, al noble apatxe Winnetou, a la fermosa princesa Gudruna i al venerable jai Hildebrand. Les meves joguines, els dies de pluja, eren soldats, canons, castells i trens; però el dies de sol sortia amb els meus germans al jardí, a jugar amb ells als indis, el meu joc preferit. Ens cobríem el cap amb plomes de colors i ens pintàvem la cara amb carbó per a dedicar-nos llavors a imitar la vida dels herois apatxes, els noms dels quals havíem adoptat...».

Però la nina va créixer. Es va fer dona. Quan morí son pare, ella hagué d'atendre el negoci, ja molt afeblit per causa de la Primera Guerra Mundial. Però fou en aquell temps de tasca burocràtica, quan gairebé havia sortit del col·legi, quan madurà dins la seva ment aquella idea de recórrer en automòbil els continents del planeta. Trià un Adler, amb pneumàtics Continental, amb benzol d'Essen com a combustible. Així, aquelles empreses ajudaren al patrocini de l'aventura, puix que era propaganda per a tots ells.

Tot al llarg del trajecte Clara dugué un diari, amb acurades anotacions de cada moment. Aquestes pertanyen a tal dia com avui:

«El sol a ponent va tenyir de vermell els cims nevats. Prompte, la lluna els retornà la seva delicada blancor. Des que ens hem separat de la pista endurida pel pas dels trineus, avançam molt a poc a poc, i ens enfonsam a cada instant dins la neu. Arribam tard i mig morts de fred al poblat dels uretes, i el primer que hem de fer, Sodertrom i jo, és tenir cura dels automòbils. Una teuladeta de fusta ens serveix de cotxeria. Buidam d'aigua el refrigerador i treim les bateries per tal d'evitar-hi els efectes perjudicials del fred. Un cop els automòbils resten segurs, cercam apressadament la calor de l'estufa entorn de la qual els nostres companys prenen ja el te...».