Els darrers Borbons, des d'Alfons XIII fins al príncep Felip era
el títol de la conferència que l'escriptor i editor Rafael Borràs
Betriu impartí ahir al Club Ultima Hora. Entre el públic, molt
atent per escoltar un conferenciant que no amagà en cap moment el
seu republicanisme, s'ha de destacar la presència del president del
Parlament, Pere Rotger; de la presidenta del Consell de Mallorca,
Maria Antònia Munar; del conseller d'Educació i Cultura, Francesc
Fiol; i del conseller executiu de Medi Ambient del CIM, Miquel
Àngel Borràs, que foren rebuts pel president del Grup Serra, Pere A.
Serra, i per altres directius de l'empresa com Miquel Serra, Carme
Serra, Margalida Magraner, Paula Mir o Sebastià Ginart.
Després d'unes paraules de benvinguda de Pere A. Serra, el
conferenciant fou presentat per Joan Riera, director adjunt de
Diari de Balears, que destacà el perfil liberal i republicà de
Borràs: «L'obra de Borràs Betriu és un intent d'explicar els errors
i els perquès».
La conferència d'aquest estudiós partia d'una data clau en la
història d'Espanya: el 14 d'abril de l'any 1931, quan cau la
Monarquia d'Alfons XIII i es proclama la Segona República després
d'unes eleccions municipals que es converteixen en un plebiscit
contra el rei. Un monarca que l'any 1923 havia donat suport a la
dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, contravenint el
jurament realitzat quan fou proclamat rei, en el sentit de
respectar les llibertats.
Durant l'exili, Alfons XIII trià la Itàlia de Mussolini per
intentar controlar els monàrquics espanyols, i per trobar alguns
aliats en el cas de poder tornar al tron.
Si durant la conferència Borràs destacà cap figura fou, sense
cap dubte, la de Joan de Borbó, el tercer fill d'Alfons XIII en
benefici del qual aquest abdicà. N'afirmà que «don Joan no va ser
un demòcrata de tota la vida ni un antifranquista: va ser un sequaç
entusiasta i un opositor ineficaç de Franco». Així, es féu ressò de
la descripció que n'havia ofert Santiago Carrillo: «Don Joan és el
zero a l'esquerra més il·lustre de la història espanyola
recent».
A parer de l'expert, el que hauria d'haver fet la Monarquia en
produir-se l'alçament de 1936 era defensar el règim instaurat
democràticament o, si més no, exercir d'intermediària entre les
parts en lloc de ser bel·ligerant contra la meitat dels espanyols.
«Don Joan s'oferí fins a tres vegades a Franco per allistar-se»,
assegurà Borràs.
El fill de Joan de Borbó -que tornà les restes de son pare al
panteó de l'Escolar-, Joan Carles, fou l'elegit per Franco per a la
seva successió. «No podem dir que el 1975 es reinstaurà la
Monarquia. No, la Monarquia es reimplantà, és una Monarquia de nova
planta». De Felip, el darrer dels Borbons, molt qüestionat com a
futur Felip VI, en destacà la sibil·lina i ràpida proclamació com a
príncep d'Astúries abans que les Corts Constituents proclamassin la
igualtat entre homes i dones.
De tota manera, Borràs acabà amb una frase molt reveladora: «El
borbons, vius o morts, sempre tornen a Espanya».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.