El crim de sa Costera (1950)

Així doncs, tant el diari Baleares, com eSóller, contaven així aquella tragèdia:

«El processat mantenia relacions amoroses amb Maria Valent Antich des de feia temps, les quals s'embrutaren dos mesos abans dels fets degut a la intromissió en aquestes mateixes de Jaume Timoner Palou, el qual, segons sembla, també requeria d'amors Maria. Un matí anà Vicens a sa Costera per tal de veure Maria i al mateix temps dedicar unes hores a la caça, el seu entreteniment predilecte. Efectivament, va veure la seva al·lota amb la qual va estar xerrant una bona estona. Aquell mateix matí es personà a la part propera de la casa de Maria Jaume Timoner Palou, el qual treballava a la Central elèctrica instal·lada dins la mateixa possessió de sa Costera. Entorn a la una del migdia sonaren dos trets d'escopeta que produïren la natural alarma a les persones que hi havia per aquells indrets, i fou trobat poc després el cadàver de Timoner i Vicens caigut dins un solc. Aquest havia disparat contra Timoner i el matà, i de seguida havia volgut suïcidar-se».

Els fets havien tingut lloc el setembre de 1947, quan el processat tenia divuit anys. Aquest explicava que «un diumenge anà al ball amb Maria, ballà aquesta amb ell i Timoner el desafià. Anaren al camp i sostingueren una lluita desigual de la qual sortí malparat degut a la seva inferioritat física enfront del seu adversari.

Timoner li pegà amb una pedra. I que Timoner, el dia dels fets, moments abans de disparar-li, l'insultava i li deia que un dels dos era sobrer i que no li feien por els homes amb escopeta. Aquest, encegat, li disparà, i de seguida, penedit, es volgué llevar la vida. Assegurà que no desitjava matar-lo...».

L'assassí fou examinat en proves pericials pels metges nomenats per a tal funció i aquests declararen que un cop examinat el processat, aquest presentava trastorns mentals molt marcats, de manera que era incapaç de distingir entre el bé i el mal, i que pateix, per tant, psicopatia constitucional.

Per la seva part, Maria Valent Antich declarà que dos mesos abans dels fets havia trencat les seves relacions amb Vicens, perquè la família d'aquest no la volia per diferències econòmiques, Que així i tot, Vicens insistia que s'havien passejat per llocs solitaris per tal no ser vists. Que no era l'al·lota de Timoner i que no va veure que Vicens l'insultàs...

Una tragèdia que més semblava pel·lícula neorrealista italiana, a l'estil d'aquells anys, que no una trista realitat. Però ja s'ha dit massa vegades que la realitat sol superar la ficció.