11/02/06 0:00
TW
0

G. CARRIÓ. Palma.
La Biblioteca d'Escriptors Mallorquins ofereix un seguit de treballs breus de Francesc de Borja Moll. Majoritàriament foren publicats en castellà al diari El correo catalán, de Barcelona, entre el 1962 i el 1965. D'altres, emperò, són anteriors i alguns ja es publicaren en català en el seu moment. Sota el títoL'home per la paraula, resulta una compilació de qüestions diverses sobre el llenguatge o, com ho descriu el lingüista, sobre «la Paraula». El volum distingeix cinc apartats: lèxic i etimologia, ortografia i onomàstica, llengua literària, llengua i litúrgia i mestres i amics. Aquest volum, i com tota la seva obra en general, es caracteritza per la claredat, l'amenitat i la senzillesa expositiva; amb una clara i efectiva intenció divulgativa. Aquests escrits són una perfecta mostra del seu afany incansable per a la difusió de la cultura catalana i d'una doctrina gramatical i ortogràfica unificada. El lector hi trobarà, per exemple, referències sobre la toponímia, sobre la problemàtica dels barbarismes dins el català, o sobre les polèmiques desenteses entre mossèn Alcover i Pompeu Fabra.

Els primers trenta anys
Francesc de Borja Moll va néixer a Ciutadella de Menorca l'any 1903 i morí a Palma el 1991. Al Seminari de Menorca (1912-1920) estudià humanitats, filosofia i teologia. A partir del 1917 col·laborà al diari catòlic El Iris, en el qual s'inicià en la tècnica tipogràfica. Aquest mateix any, i a partir d'una visita d'Antoni Maria Alcover a Ciutadella, fou nomenat corresponsal a Menorca del futur Diccionari català-valencià-balear i, ja instal·lat a Mallorca, n'esdevingué (1921) el secretari de redacció. Per servir a aquesta empresa, rebé estudis de lingüística romànica a càrrec dels professors Bernhard Schädel i Wilhelm Meyer-Lübke. Començà a fer àmplies enquestes dialectals per tots els Països Catalans i a col·laborar, a partir del 1923, en eBolletí del Diccionari de la llengua catalana, creat el 1901. Per assegurar la continuïtat del Diccionari, fundà el 1930, amb mossèn Alcover i Joan Riutort, l'Editorial Alcover, on publicà Ortografia mallorquina segons les Normes de l'Institut (1931).

Després de la mort d'Alcover, succeïda l'any 1932, Moll es féu càrrec de l'empresa, la qual dotà d'un nou aire. Arribà a una entesa amb l'Institut d'Estudis Catalans i adaptà el Diccionari a les normes de Pompeu Fabra. Un cop dissolta l'Editorial Alcover, en comprà tot el material i reprengué a partir del 1933 l'edició deBolletí amb un criteri més rigorós. Aquesta publicació periòdica havia romàs interrompuda des del 1926. D'aquesta època són els treballs Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears (1933), Vocabulari popular de l'art de la construcció (1934) i Nomenclatura de les sínies del País Valencià i de les Illes Balears (1936). A més a més, col·laborà a l'Atlas lingüístico de la Península Ibérica, des del 1934, per encàrrec del Consell Superior d'Investigacions Científiques. En aquest atles treballà per primer cop amb Manuel Sanchís Guarner. També, el 1934, fundà l'Editorial Moll, que edità col·leccions de llibres com Les Illes d'Or (des del mateix 1934) i, a partir del 1954, Raixa.

Els altres quaranta anys
L'any que començà la Guerra Civil, Moll signà la Resposta als catalans, i fins el 1939 hagué d'interrompre la publicació deDiccionari i de l'esmentada col·lecció de llibres. Es dedicà llavors a la confecció dels Manuales Moll, para el estudio de idiomas, on publicà, entre d'altres, la Gramática alemana i Gramática italiana i, més tard, eCurso breve de español para extranjeros. El 1949 reprengué la tasca deDiccionari, que no enllestí fins el 1964.

Francesc de Borja Moll féu part del primer consell rector de l'Estudi General Lul·lià a partir del 1951 i en fou vicerector \132 (1972-1980) i rector (1980-1991). El 1960 ingressà a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou un dels promotors de l'Obra Cultural Balear l'any 1962.

Entre les seves obres d'aquests anys destaquen la Gramática histórica catalana (1952), Els llinatges catalans (1959), Un home de combat (Mossèn Alcover) (1962), els dos volums de memòries Els meus primers trenta anys (1903-1934) (1970) i Els altres quaranta anys (1975), eDiccionari català-castellà (1977) i la Gramàtica catalana (1979).

Entre les distincions atorgades destaquen la de doctor honoris causa per les universitats de Basilea (1964), de Barcelona (1975), de Palma (1983) i de València (1984). També fou distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1982) i de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1983). El 2003, coincidint amb el centenari del seu naixement, fou declarat «Any Moll» sota el lema «Francesc de Borja Moll, la paraula que foradà la roca».