Tal dia com avui, puntual com sempre, el setmanari irònic La Roqueta compareixia per tal de divertir el lector amb comentaris i acudits. Les petites noves d'una Palma tristament provinciana hi tenien riallosa cabuda. «Es vapor Mallorca ha duit, aquest darrer viatge, segons diu un diari, -gran número de cabezas de ganado vacuno- Un mig beneit que ho llegia s'exclamà: -Ja que ha duit es caps, podria haver duit també ses cuixes i ses costelles. Ara, així, no hi haurà qui compri carn. Tret de sa mica de llengo i de cervell, tot serà banyam i ossos».
La sàtira, la majoria dels casos, però, ens resulta amb la visió crítica actual molt ingènua. L'humor dels temps que corren és més punxant i mal intencionat. Sembla que, almanco en aquell racó de la cultura local, no era així aleshores.
«Es banc d'Espanya ha anunciat sa vacant de cobrador de contribucions. Vet aquí un quefer des millors per un que li agradi tocar molts de doblers. Qui sia com aquell que, en no poder beure, s'aconhortava d'ensumar es tap, la pot solicitar totduna».
Així, qualsevol novetat municipal, per mínima que fos, esdevenia, en mans dels «roqueters», una hil·larant notícia:
«En es Banc de S'Oli hi han posat taules de carnisser, on hi venen sa carn més barateta que a ses de sa plaça. Ja començava a ser hora. El que importa és que això duri. No estaria per demés que qualcú hi posàs també en Es Banc de s'Oli botes a cavallet, per vendre vi sense metàfera. I xocolata sense caoba. I llet sense aigo. I aigo i tot, un poc més neta que sa que mos ve de sa font de la vila».
Però el tema més freqüent de crítica era el mal estat dels carrers, la manca d'higiene pública, el mal clavegueram, el pèssim enllumenat...
«Qui passi gust de veure aigo corrent, no importa que vaja a cercar torrentons per sa muntanya. Basta que fassa una volteta pes carrer del Carme o per sa costa d'en Muntaner o per sa plaça de ses Copinyes. Per poc que això hagués de durar, seria cosa de posar-hi fàbriques de paper o molins d'aigo».
I de vegades aquelles ironies tenien nom propi, el cas de personatges populars, artistes de teatre o rodamons ciutadans...
«A Na Martínez, sa triple del Teatre, li feren dijous a vespre, un benefici molt lluït. Des palcos li tiraren flors, corones, versos i ocells i coloms. Sinó que es coloms i ocells tiraren a qualcú de ses butaques es susto d'haver estats tancats un parell d'hores. Vol dir que varen romandre llests de feines abans d'arribar a dins s'escenari».
Era la Palma del botànic Francesc Barceló i Combis, del fotògraf Josep Virenque, de l'arxiver del Regne Josep Maria Quadrado, de les llibreries de Can Gelabert i Can Guasp...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.